Ahir 8 de maig de 2022 vàrem fer l'esperat concert d'homenatge a Joan Lamote de Grignon amb motiu del seu 150è aniversari.

Amb el títol "Violetes i altres flors" la pianista Maria-Neus Devesa i jo mateixa vàrem oferir un recital de lied amb set de les dotze "Violetes" publicades entre 1904 i 1910, altrament anomenades "Cançons de primavera" sobre poesies d'Apel·les Mestres, basant-nos en l'edició original d'aquests exquisits lieder, que van ser ben acompanyats d' "altres flors", és a dir, altres cançons, del mateix compositor: "L'Àngel de la son" i la "Cançó de Maria" de l'oratori La nit de Nadal.

En David Craven-Bartle Lamote de Grignon, besnét del compositor i gran coneixedor de la seva vida, obra i llegat, va presentar el concert. Hi varen assisitir els seus tres germans, tots fills de la néta del compositor, i els rebesnéts, és a dir, fins a la cinquena generació. Emocionats i entusiasmats en un concert dedicat íntegrament al lied del besavi Lamote, i el primer de l'any en commemoració d'un aniversari tan assenyalat.

En acabar, els llarguíssims aplaudiments i excelsos comentaris ho varen dir tot.

L'Elisabet, la besnéta gran, em va dir que havia sentit aquestes recordades cançons - les hi cantava la seva mare-, mai abans tan ben interpretades. En Jordi, el gran, ens va elogiar la tècnica i depurat estil. I en David, que és qui custodia tot l'arxiu i llegat del compositor, que per primera vegada escoltava l'obra del seu avantpassat en un format que ell sempre havia volgut, a mode d'integral. I elogis i més elogis dels seus altres germans, cunyats, familiars i amics, de la interpretació al piano de la Maria Neus i de tots els elements que van completar el recital.

Acabat el concert, ens vam retrobar novament tots a la cafeteria propera, i amb la germana petita, també filòloga, vaig tenir una interessant conversa sobre el català prenormatiu dels poemes d'Apel·les Mestres. El cert és que el treball d'aquest repertori s'ha fet amb molt molta cura, rigor i sobretot, hi hem dedicat molt de temps.

I sense oblidar la "casualitat de l'amic" Josep!, més que encertada casualitat de la vida -aquelles coses que passen-, que en explicar-li, també casualment, el meu interès professional per la interpretació dels grans músics Lamote -el pare i fill Joan i Ricard- va fer que en David Craven i jo ens coneguéssim personalment. Sí, tot va succeir gràcies a un bon "amic".

Vaig tenir la sort de trobar-me un bon dia a casa d'en David, en companyia novament de l'amic Josep, mirant i remenant partitures antigues, cartes, manuscrits i un assortit de fonts documentals dels avis i besavis de la família. I allí, al faristol del piano de paret centenari, les "Engrunes" de Lamote, el bonic compendi d'estudis per a piano (que havia estudiat de petita), van sonar aquell dissabte tardorenc a la tarda, juntament amb el cant del lied "Nupcial" i més fragments de cançons, violetes i altres flors.