El dia 1 de febrer de 2013 el grup Arie Musicali torna als escenaris amb un recorregut per la música antiga des del segle XII al segle XVII. El programa va incloure cançons de trobadros i trobaritz, cançons del Llibre Vermell de Montserrat, obres del renaixement català i àries del barroc primerenc italià.

Vaig conèixer la Noemí M. Agell i en Jordi Argelaga l'any 1998 en un curs de música antiga a Raimat (Lleida), en el qual vàrem interpretar la bonica òpera de Henry Purcell, The Fairy Queen, juntament amb un bon nombre de professionals i estudiants de la música antiga de llavors. La Noemí i en Jordi formen part d'una generació pionera a Catalunya en el camp de la música antiga i són les persones que em vàrem introduir a mi - juntament amb el destacat professor Romà Escalas-, de ple en el món de la música amb criteris històrics i instruments originals, i amb qui durant els darrers quinze anys hem recorregut concerts, festivals, jornades, seminaris, experiències... a part d'una forta amistat i un amor incondicional per la música antiga i fer música junts.

Feia temps que no realitzàvem una actuació només tots tres -sota el nostre nom de grup fundat el 1999, Arie Musicali- i arrel d'aquest cicle de concerts en benefici de l'assemblea nacional catalana de Matadepera, que lluita pel projecte sobiranista de Catalunya, hem tornat a elaborar un programa que recorre la música des de l'Edat Mitjana al Barroc, amb tota la cura possible per a reproduir-la amb els criteris històrics tan fidedignes com creiem que podia haver "sonat" en el passat.

Sempre és un repte i també un risc fer música antiga "amb criteris" històrics. El concepte estètic i els valors i funcionalitat de la música són tan diversos i canviants en el temps que es fa difícil saber o establir dogmes concrets sobre la seva interpretació, però sí que em permeto d'afirmar que sí és possible de "connectar" amb aquell passat. En aquest sentit, la música parla per ella mateixa i és la mateixa música -la font musical i textual- així com totes les fonts iconogràfiques i documents històrics que la complementen, que ens condueixen cap a una manera d'interpretar-la i a la seva comprensió.

En el concert de divendres passat ens vàrem traslladar tots, músics i públic, a aquelles èpoques; es va establir un nexe i es va respirar una atmosfera de connexió entre uns i altres, només possible amb una reproducció de la música fidel a la seva naturalesa.

És així com una senyora del públic, en acomiadar-se, va ressaltar la naturalitat de la interpretació, i va expressar-ne el seu gaudi tot dient que aquell dia se n'anava a dormir amb una tranquil.litat i pau espiritual que la permetria dormir amb més placidesa.

Els meus agraïments al clavecinista Jordi Reguant per haver-nos convidat a fer el concert i a la Ruth Herrera per la seva tasca de producció.




Fotografies: Ruth Herrera.