Avui, dia de Santa Cecília, he reflexionat sobre la música i el cant. Mantinc una ferma posició en cantar "a l’antiga", com una manera de cantar que dóna valor a la puresa de la dicció i al bon gust en el fraseig, sense sofisticacions ni llicències. Quan parlo de cantar a l‘antiga, no em refereixo només als repertoris de música antiga, del barroc cap enrere (que m’apassiona enormement!), i, de fet, la meva aproximació no fa referència a algunes convencions estilístiques sobre aquest repertori, sinó que em remeto sobretot al Lied i a la cançó de concert en qualsevol llengua: el català, el castellà, el francès, l’alemany i l’italià, des d’una mirada menys operística i més propera, més terrenal i amb la cerca de diferents colors vocals segons el missatge, paraula, personatge o intenció del poema.
(Imatge: Assaig de l'Orquestra Pau Casals. El propi Pau Casals dirigeix l'assaig al Palau de la Música Catalana. Concepció Badia i Millàs és la liederista. 27 d'abril de 1934. Foto: Pérez de Rozas, Carlos)