© Olga Miracle:
La Marchesa Isabella d'Este de Màntua i el músic de cort Bartolomeo Tromboncino, amb els seus homòlegs Olga Miracle i Xavier Domínguez, van voler venir al segle XXI i passar per Catalunya per inaugurar el Festival a Granera d'enguany en aquesta població del Moianès. El concert es va fer a la Font de la Torra, un indret on encara no s'havia programat mai abans cap concert.
Després d'un any amb dificultats per programar concerts, Granera va poder encetar finalment el seu Festival de 'llocs emblemàtics de la localitat' i va ser un goig per la Marchesa Isabella, arribada de cinc-cents anys enrere, poder-hi cantar les seves frottole preferides acompanyades pel llaüt i la guitarra renaixentista del seu propi músic de cort, un dels més reconeguts de la cortesia del Nord d'Itàlia del segle XVI. La Marchesa va incorporar a les últimes cançons un instrument de percussió històric, el tamburello, construït i vingut també d'Itàlia.
Per a interpretar la frottola, el cant, a mig camí entre el recitar, la declamació i la justa entonació de línies melodies intenses i expressives, requereix solidesa en la tècnica vocal i coneixement de la llengua italiana, perquè cada paraula té una intenció musical concreta i es podria començar a parlar de "retòrica musical", tot i que aquest terme i recurs musical esdevindrà més consolidat en el barroc. Per la part de l'instrument de corda polsada, la música del 1500 necessita un coneixement profund de la polifonia per a poder ressaltar cada una de les veus de l'acompanyament, amb virtuosisme interpretatiu i acurada compenetració amb la veu cantada. En termes específicament musicals, es tracta d'una música "horitzontal", on cada línia melòdica té el seu protagonisme, i no "vertical", tal com es concebrà l'harmonia en moltes categories musicals d'èpoques posteriors.
L'aire fresc, la flaire dels pins, l'ambient distès en un indret natural i serè del paratge de la Font de la Torra, van transportar-nos a públic i intèrprets a un temps passat, a l'escolta d'una música antiga, complexa i delicada, culta i enganyosament popular, amb riquesa contrapuntística i un amable però palès rigor acadèmic, totes elles, característiques de la cançó italiana escrita al voltant del 1500.
El concert de dissabte va ser molt bonic. Moltes gràcies a Joventuts Musicals de Moià i l'Ajuntament de Granera per tirar endavant la programació, i concretament a la Nona Arola, per la seva implicació i organització, les fotografies de la Mia, l'atenció de l'alcalde i l'entrega del públic. Sense tenir-ne una expectativa prèvia concreta, finalment l'entorn va ser molt adient i ens va acollir a la música i a les persones.
A continuació el text que s'ha emprat per descriure i difondre el concert
© del text: Olga Miracle
A la Itàlia del segle XVI l'instrument predilecte per a acompanyar la veu cantada fou el llaüt, en nomenclatura antiga la “viola”. Baldassare Castiglione, en el seu llibre Il Cortigiano (Venècia, 1528), fa una bonica descripció del cantare alla viola:
"...ma ancor molto piú bello il cantare alla viola perché tutta la dolcezza consiste quasi in un canto solo (...). Ma sopra tutto parmi gratissimo il cantare alla viola per recitare; il che tanto di venustà ed efficacia aggiunge alle parole, che è gran maraviglia”.
“... és encara més bell saber cantar amb el llaüt, car tota la dolçor consisteix en un cant sol (...). Però per damunt de tot m’és ben agradable cantar amb acompanyament de llaüt per recitar, la qual cosa afegeix tanta gràcia i eficàcia a les paraules, que és una gran meravella".
El cant “alla viola” responia a la forma de frottola i predominà a Itàlia com a precursora del madrigal, durant el darrer quart del segle XV i començament del segle XVI. Els temes de les frottole solien ser de caire amorós, eròtic o satíric. Es tractava d’una música culta i, al seu torn, ambivalentment popular, i que tingué una difusió important, deguda en gran mesura a l’impressor venecià Ottaviano Petrucci, que en publicà deu col·leccions. Sortosament se’n conserven nou que abasten un total de gairebé sis-centes peces d’una trentena de compositors italians diferents, dels quals els més destacats i cèlebres són: Marchetto Cara (1465-1525) i Bartolomeo Tromboncino (ca. 1470-1535).
El duet Alla Viola recrearà en aquest concert la pràctica interpretativa de la cançó acompanyada amb llaüt a les corts del nord d’Itàlia de l’època: Màntua, Ferrara i Urbino. Amb un concert “comentat” el duet farà conèixer les primeres mostres de cançó renaixentista italiana; a la bellesa del cant i la poesia en llengua vernacla s’hi afegiran explicacions dels aspectes organològics del llaüt i la guitarra renaixentista, tot descrivint les seves característiques, cordatge, afinació i tablatura, juntament amb la descripció del context històric i cultural al voltant d’una rica i sensual forma musical, que fou ben estesa i popular al seu temps: la frottola.
PROGRAMA
FROTTOLA
La cançó italiana del 1500
Antonio Caprioli (fl.1500)
Quella bella e biancha mano
Marchetto Cara (ca.1460 - 1525)
O mia cieca e dura sorte
Io non compro più speranza
Bartolomeo Tromboncino (1470 - ca.1535)
Su, su leva, alza le ciglia
Per dolor
Zephyro spira
Poichè volse la mia stella
Adrian Willaert (ca.1490 - 1562)
Vecchie letrose
Anònim (segle XVI)
Pan de miglio
Enllaços de notícies informatives del concert:
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/97931/festival-granera-estrenara-dissabte-amb-concert-musica-italiana-1500
https://asociaciones.jmspain.org/moia/ca/programas/c/5032-alla-viola.html
29-10-2021 13:22