A les 12 del migdia del diumenge 8 d'octubre de 2023, al Monestir de Les Avellanes, juntament amb l'organista Bernat Bailbé i l'orgue Schlenkedel -portat d'Alsàcia fa nou anys a l'oratori del Monestir-, vaig cantar obres de dones compositores dels segles XVIII, XIX i XX, en un bonic concert i envoltada d'un ambient ple de pau i espiritualitat.
L'organista Bernat Bailbé, titular de Sant Felip Neri de Barcelona, va tocar també obres per a orgue sol que s'unien amb les obres de cant i orgue; el concert va seguir un fil conductor cronològic i temàtic, precedit d'una elegant presentació del Germà Simeó, de la comunitat Marista resident al Monestir.
L'atmosfera i el caliu de l'indret varen contribuir a enaltir la música tan ben escrita i inspirada d'Elisabeth Jacquet de la Guerre, Clara Wieck-Schumann, Fanny Mendelssohn, Lili Boulanger, i les catalanes Lluïsa Casagemas, Carme Karr i Blanca Selva. Enguany se celebra el 150è aniversari de Lluïsa Casagemas, un nom per a reivindicar i que cal inscriure a la història de la música de casa nostra i universal.
El XXV Festival ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU ha acollit novament, aquesta tardor, els orgues de diferents municipis i comarques, per a la seva programació de concerts, amb diverses formacions i repertoris, però sempre amb l'orgue com a instrument protagonista; el del Monestir de les Avellanes, des de la seva arribada, en forma part.
Doncs bé, en aquest Festival, que ha arribat a la seva 25a edició, i al qual felicito per aquest vint-i-cinquè aniversari, jo ja hi havia participat. Hi havíem fet amb el meu trio de cant, flauta i orgue, el TRIO SEKRETS, un concert l'any 2010 a Verdú, dins dels ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU. En tinc un excel·lent record, perquè després i gràcies a aquell concert de Verdú, es va produir l'enregistrament del CD "Süsse Stille-Dolça calma", amb les nou àries alemanyes de Händel i un bon nombre d'activitats musicals a Verdú i rodalies, que van dur el nom d' "Espais sonors de Verdú", a càrrec de la Fundació Teknikós i la direcció de l'enginyer de so Manuel de Sanz.
I tornant al concert del proppassat diumenge 8 d'octubre, ens en queda un gran record, tant del concert i de la música, com de les persones que ens hi varen acollir i el públic assistent, vingut de Balaguer, Lleida i d'altres terres més llunyanes -hi havia gent vinguda de Barcelona, Girona i força estrangers!-; amb algunes d'aquestes persones, pertanyents a associacions culturals d'arreu, després del concert i durant el dinar, vàrem seguir parlant de música, cultura i art.
Per acabar, només em queda dir que val la pena visitar el Monestir de les Avellanes i fer-hi estada, per la seva màgia i calidesa, i per tota la riquesa artística que hi alberga.
Publica el teu comentari