El proppassat cap de setmana 20 i 21 de juny de 2015, de ple en el solstici d'estiu i coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Música, es varen celebrar els concerts de fi de temporada de la coral Canticorum sota el guiatge del mestre Constantí Sotelo, de llarga i reconeguda trajectòria en el camp de la pedagogia musical i la direcció coral a Catalunya. Entusiasta instigador de projectes socials i musicals, en Constantí, o Tito, tal com tots el coneixem, és una persona estimada i valorada, especialment al seu disctricte de Nou Barris, on cada any se li confia l'organització d'actes musicals de gran format per a les festivitats del mes de juny. Els concerts es van fer, dissabte a l'aire lliure davant del mercat de la Guineueta i diumenge al temple de Sant Sebastià.

L'aposta d'en Tito d'enguany va ser unir-nos per donar vida a una proposta principalment de música americana, amb especial atenció a l'obra de George Gershwin. Així va ser que es van fusionar  les veus de la seva coral amb l'expressiva veu jazzística de la Loly, la càlida i solemne veu d'en David i la meva d'estil líric; totes elles acompanyades pel piano de l'Albert, la bateria d'en Gerard i el baix elèctric d'en Joan Anton. Una amalgama de sons i de colors que van posar de manifest la riquesa rítmica i harmònica dels grans clàssics americans com Summertime, I got Rythm, Fascinating Rythm o Barbershop Blues...

No hi va faltar un començament operístic amb Il carnevale di Venezia i el duet di Due Gatti, ambdues obres de Rossini, d'esperit alegre i festiu. En el duet, dues gatetes d'allò més "innocents", una rosseta i l'altra moreneta, miolàvem amablement al compàs del virtusisme rossinià.

A partir d'aquí, ens vàrem endinsar en la música americana del segle xx, amb moviment, ritme, estil i emoció.

I la cançó de Gershwin ens parla a cau d'orella:
I got Rythm, I got music, I got my man, who could ask for anything more.
I got starlight, I got sweet dreams...
Who could ask for anything more.

Així doncs, tenint tot això... qui pot demanar res més?


Que per molts anys puguem compartir concerts solsticians com el del cap de setmana.
Gràcies Tito!