Medinaceli és un indret que et captiva; és, tot sencer, un monument. Tot passejant per Medinaceli et transportes a un altre temps i espai, amb carrers empedrats i boniques cases del renaixement, sota un cel ennuvolat a l'estil dels quadres de l'època... en qualsevol moment hi podries trobar amagat un angelet fent bufar un estol de vent. I si alces la vista, veus un arc romà tenyit de rosa, hi contemples a través una posta de sol, que et corprèn i et retorna al teu temps; i tu romans ple d'història, i d'històries en resta ple el teu pensament. (O.M.)

Medinaceli es un lugar que te cautiva; es, todo entero, un monumento. Paseando por Medinaceli te transportas a otro tiempo y espacio, con calles empedradas y hermosas casas del renacimiento, bajo un cielo nublado al estilo de los cuadros de la época ... en cualquier momento podrías encontrar escondido un angelito exhalando un soplo de viento. Y si alzas la vista, ves un arco romano teñido de rosa, allí contemplas a través una puesta de sol, que te hechiza y te devuelve a tu tiempo; y tú permaneces lleno de historia, y de historias queda lleno tu pensamiento. (O.M.)



Medinaceli té una colegiata amb un orgue barroc espectacular, ben conservat. Allí el TRIO SEKRETS va fer el seu segon concert del mes d'agost amb un programa dividit en dos blocs: un dedicat al renaixement i l'altre al barroc. Malgrat l'afinació de l'orgue, més alta del que havíem previst, i que ens va fer adaptar una mica el programa -sobretot per les peces amb flauta- tot va anar molt bé, i vàrem gaudir, intèrprets i públic, d'un concert variat, ple de matisos i diferents combinacions, amb motets del renaixement, obres per a orgue sol i àries i cantates dels compositors més reconeguts de les dues èpoques.