Blog

CANTAR ALLA VIOLA I Part: L' Air de cour

per Xavier Domínguez


Durant el segle XVI i començament del XVII, l'instrument predilecte per a acompanyar la veu, ja fos recitada o cantada, va ser el llaüt (en totes les seves variants). Aquesta combinació va generar una literatura abundant i exquisidament refinada que, ja des de final del segle XV i fins a l'adveniment del barroc, va representar un dels cims de la música a Europa.

Baldassare Castiglione, en el seu llibre El Cortesà (Venècia, 1528), feia escollir a Federico Fregoso la millor classe de música, i aquest, sens dubte, optava pel Cantar alla viola: "... és encara més bell saber cantar amb el llaüt, atès que tota la dolçor consisteix en un cant sol. Però sobretot em sembla agradable recitar una poesia amb acompanyament de llaüt, la qual cosa afegeix tanta gràcia i eficàcia a les paraules, que és una excelsa meravella".

L'air de cour va dominar la música profana vocal francesa els primers anys del segle XVII, i va ser escrit dins les convencions i maneres de les corts d'Enric IV, i, sobretot, de Lluís XIII. Tant els textos (sovint de caire amorós) com les suaus i rítmicament complexes melodies, reflecteixen una societat de vegades excessiva, intrigant i intravertida. La gran demanda d'aquest tipus de composició va desenvolupar-ne ràpidament la seva extraordinària qualitat: els compositors i els intèrprets competien per crear els mitjans d'expressió de la manera més subtil, i fins i tot els matisos més delicats eren presentats amb gran intensitat. Aquestes cançons eren, per sobre de qualsevol altra consideració, veritables exercicis d'eloqüència, en els quals la qualitat del discurs era més important que la seva pròpia coherència. L'objectiu era, doncs "...no dir la veritat, sinó dir-la bé" (Georgie Durosoir).

L'air de cour és difícil de definir estilísticament. No és polifònic, però tampoc està escrit sobre un baix continu, de manera que no es pot considerar ni renaixentista ni plenament barroc. És aquesta ambigüitat que el fa estranyament atractiu i fascinant.

Algunes melodies i poesies van ser escrites per membres de la noblesa, però la majoria d'airs que es conserven impresos són obra de músics al servei del rei o al servei d'altres membres de la família reial. El primer en adquirir fama va ser Pierre Guédron, Superintendent de la Música del Rei des de 1613 fins el 1620. Va ser substituït pel seu gendre Anthoyne Boesset, igualment reconegut. L'únic compositor que va representar certa rivalitat amb ells va ser Etienne Moulinié, al servei del germà petit del rei, Gaston d'Orléans. A una segona generació pertanyen Jean Baptiste Boesset, fill d'Anthoyne, i Michel Lambert, sogre de Jean Baptiste Lully.

(A continuació podeu llegir: Cantar alla viola, II part).

06-04-2011 | 8596 lectures

Articles recents més llegits

Entrevista a Catalunya Música

Programa: Tots els matins del món, 15-07-2020

"TENIM UN REPERTORI DE CANÇÓ MOLT RIC A CATALUNYA" - PODACST de l'entrevista a càrrec d'en Joan Vives i l'Ester Pinart pel programa de ràdio "Tots els matins del món". En una entrevista distesa, simpàtica, i plena d'informació!, parlem amb optimisme de concerts, projectes i activitats musicals venidores, amb l'esperança que la salut i la cultura recobrin el seu millor estat. ...
28-07-2020 | 3269 lectures

Vídeo-Conferència avui 20-04-20, a les 19h (en italià)

Compositori catalani del Novecento

Lunedì 20 aprile - ore 19h. Compositori catalani del Novecento. Ringraziando il soprano catalano Olga Miracle per le sue Conversazioni musicali che ha generosamente tenuto per i soci ADA in questo periodo di emergenza sanitaria, segnaliamo il suo sito: www.olgamiracle.com per poterla conoscere meglio e apprezzarne la vocalità e il lavoro di ricerca musicale e storica del patrimonio: dalle antiche canzoni ...
20-04-2020 | 1776 lectures

La veu de Syrinx en concert

Va ser el primer diumenge del mes de febrer de 2020, en una data màgica: el 02 02 del 2020! La veu de Syrinx va tornar als escenaris (després del bon record que ens havia deixat el concert del novembre passat al Museu d'Història de Catalunya!), amb un un recorregut per la cançó tradicional catalana, castellana i occitana, cantades amb veu ...
05-02-2020 | 1588 lectures

El so de la terra

Concert de cant i guitarra a l'ermita de Sant Grau (Urús, Cerdanya)

El 18 de juliol de 2020 vaig fer el meu primer concert públic després dels quatre mesos d'alarma sanitària que ens ha afectat a nivell mundial. En un indret privilegiat dels Pirineus: l'ermita romànica de Sant Grau d'Urús a la Cerdanya, va tenir lloc un concert especial i emotiu per molts motius. I, penso, va ser d'una entrega i qualitat musical ...
27-07-2020 | 1513 lectures

El so de la terra, a Alp (Cerdanya)

I... tres bisos!

El dia 2 d’agost de 2020 va tenir lloc un altre concert del projecte “El so de la terra” a la Cerdanya. El concert inaugural havia estat a l'ermita de Sant Grau d'Urús. Amb el guitarrista Pep Colomines vàrem interpretar les obres de Ferran Sor, Enric Morera i Joaquín Turina, amb molta sensibilitat i compenetració, a Alp, davant d’un públic entregat i ...
08-08-2020 | 1226 lectures