Blog

CANTAR ALLA VIOLA I Part: L' Air de cour

per Xavier Domínguez


Durant el segle XVI i començament del XVII, l'instrument predilecte per a acompanyar la veu, ja fos recitada o cantada, va ser el llaüt (en totes les seves variants). Aquesta combinació va generar una literatura abundant i exquisidament refinada que, ja des de final del segle XV i fins a l'adveniment del barroc, va representar un dels cims de la música a Europa.

Baldassare Castiglione, en el seu llibre El Cortesà (Venècia, 1528), feia escollir a Federico Fregoso la millor classe de música, i aquest, sens dubte, optava pel Cantar alla viola: "... és encara més bell saber cantar amb el llaüt, atès que tota la dolçor consisteix en un cant sol. Però sobretot em sembla agradable recitar una poesia amb acompanyament de llaüt, la qual cosa afegeix tanta gràcia i eficàcia a les paraules, que és una excelsa meravella".

L'air de cour va dominar la música profana vocal francesa els primers anys del segle XVII, i va ser escrit dins les convencions i maneres de les corts d'Enric IV, i, sobretot, de Lluís XIII. Tant els textos (sovint de caire amorós) com les suaus i rítmicament complexes melodies, reflecteixen una societat de vegades excessiva, intrigant i intravertida. La gran demanda d'aquest tipus de composició va desenvolupar-ne ràpidament la seva extraordinària qualitat: els compositors i els intèrprets competien per crear els mitjans d'expressió de la manera més subtil, i fins i tot els matisos més delicats eren presentats amb gran intensitat. Aquestes cançons eren, per sobre de qualsevol altra consideració, veritables exercicis d'eloqüència, en els quals la qualitat del discurs era més important que la seva pròpia coherència. L'objectiu era, doncs "...no dir la veritat, sinó dir-la bé" (Georgie Durosoir).

L'air de cour és difícil de definir estilísticament. No és polifònic, però tampoc està escrit sobre un baix continu, de manera que no es pot considerar ni renaixentista ni plenament barroc. És aquesta ambigüitat que el fa estranyament atractiu i fascinant.

Algunes melodies i poesies van ser escrites per membres de la noblesa, però la majoria d'airs que es conserven impresos són obra de músics al servei del rei o al servei d'altres membres de la família reial. El primer en adquirir fama va ser Pierre Guédron, Superintendent de la Música del Rei des de 1613 fins el 1620. Va ser substituït pel seu gendre Anthoyne Boesset, igualment reconegut. L'únic compositor que va representar certa rivalitat amb ells va ser Etienne Moulinié, al servei del germà petit del rei, Gaston d'Orléans. A una segona generació pertanyen Jean Baptiste Boesset, fill d'Anthoyne, i Michel Lambert, sogre de Jean Baptiste Lully.

(A continuació podeu llegir: Cantar alla viola, II part).

06-04-2011 | 9088 lectures

Comentaris

Publica el teu comentari

Nom a mostrar:
Email:
Comentari:
Accepto les condicions d'ús

Articles recents més llegits

Concert inaugural del 'Festival a Granera'

Alla Viola: La cançó italiana del 1500. 12 de juny de 2021

El duet Alla Viola, fundat el 2010, format per Olga Miracle i Xavier Domínguez, es dedica a la recerca i interpretació amb criteris històrics de la cançó renaixentista italiana, francesa i anglesa. El propassat 12 de juny de 2021, el duet va inaugurar el Festival a Granera - Viu la música al Parc, on va interpretar: Frottola-la cançó italiana del 1500. ...
16-06-2021 | 2041 lectures | 1 comentari

El to d'aquest terreny

Concert de Lied clàssic i Lied català

El to d’aquest terreny ha tornat a Barcelona: el nostre recorregut de Lied clàssic i Lied català, avui dimarts 19 de gener ha quedat tenyit del to dels quadres i escultures del preciós i exuberant Saló de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
19-01-2021 | 1471 lectures | 1 comentari

Acte de lliurament dels premis 'Enric Garriga Trullols'

II concurs de relats breus en occità, 2021

Fotografia d'ahir divendres 21 de maig, en la celebració del lliurament de premis del "II Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols" al Palau Marc de Barcelona (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
22-05-2021 | 1370 lectures

Madre non mi far Monaca

Músiques i autores del barroc

El meu primer concert de l'any 2021 va ser l'estrena del concert teatralitzat "Madre non mi far Monaca": un recorregut per obres dels segles XVII i XVIII interpretades amb criteris històrics, a càrrec del grup emergent All'Aura, acompanyada per la veu d'en Daniel Morales, l'orgue positiu d'en Joan Castillo i el disseny de llums i projeccions d'en Daniel Miracle (NeoKinok Experimental TV). ...
15-01-2021 | 1349 lectures

Rèquiem de Mozart

Els dies 3 i 4 de juliol de 2021 vaig cantar novament una de les obres simfònico-corals més emblemàtiques de la història de la música: el Rèquiem de Mozart.
26-07-2021 | 1222 lectures