Blog

Reflexions al voltant del lied a Catalunya: de la Renaixença al Noucentisme

Olga Miracle/Jordi Tomàs. Article publicat a la revista Llengua Nacional núm. 67/2009


Molts cops ens preguntem sobre les particularitats de l'evolució musical a casa nostra pel que fa a la resta de la Península Ibèrica i a França, i molt poques vegades trobem respostes que defugin estereotips de caràcter polític o que demostrin una suposada diferència. Tanmateix, tot allò que podria semblar una afirmació relativitzadora de l'aportació de Catalunya a la història universal de la música, està molt lluny de la realitat. N'hi ha prou de pensar en la importància cabdal que tingué el monestir de Ripoll com a escola de cant gregorià, o en la quantitat de músics que aportà el Principat a la resta d'Europa durant el període barroc. Ara bé, és cosa innegable que en aquells moments la música que es feia a Catalunya s'inscrivia en el context de la música occidental, sense gaire diferenciacions autòctones.

Amb l'arribada dels nacionalismes del segle xix i la consegüent revalorització del món tradicional i folclòric s'inicià un procés que portà a la creació d'un llenguatge musical culte, específicament català. Aleshores, entre els diferents gèneres que es conrearen (música coral, òpera, música simfònica, lied...), els compositors semblaren tenir una especial preferència pel lied o cançó per a veu solista i piano. No és d'estranyar la quantitat de cançons que varen ser compostes entre la segona meitat del segle xix i la primera del xx, ja que, tenint en compte la situació institucional del nostre país en aquell temps, no era fàcil de tenir a l'abast grans orquestres amb bona formació per a poder interpretar amb facilitat les obres dels autors contemporanis; en canvi, trobar-se un parell o tres d'amics disposats a fer música junts era del tot viable. Si a aquest fet hi afegim l'auge poètic que representà la Renaixença i, per tant, la diversitat de poemes als quals poder posar música, entendrem el gran interès pel gènere lied en aquell moment de la història.

En aquesta època fou notòria l'aportació incontestable de Francesc Alió, amb la seva harmonització de cançons populars catalanes per a cant i piano. Amb aquesta obra, Alió aconseguí que la música folclòrica passés de ser cantada al carrer a ser interpretada als salonets burgesos, i, com a conseqüència d'aquest fet, aquest tipus de música va ser acceptat per les classes benestants: escoltar cançons tradicionals va esdevenir quelcom d'habitual i fins i tot signe de bona educació. D'aquí a la creació del lied d'autor, d'arrels populars, sols hi anava un pas. Així, doncs, entre els compositors més brillants d'aquesta nova etapa de l'evolució de la cançó a casa nostra, caldria anomenar Enric Morera. Amb les seves Cançons de carrer, sobre textos de Josep M. de Sagarra, Morera aconseguí gairebé el contrari del que uns anys abans havia realitzat Alió: unes cançons d'autor sortien amb força de la sala de concert per a ser entonades per qualsevol persona sense coneixements musicals. Morera ho va poder fer gràcies a unes melodies que, malgrat no tenir cap referència popular concreta, transpiraven tot el perfum de la terra que les havia vistes néixer, i d'aquesta manera eren adoptades per la gent com a quelcom de propi.

L'última etapa evolutiva de la cançó de concert a Catalunya coincideix amb el moment de màxim esplendor literari, i sobretot de creació poètica, que hem viscut al llarg de l'últim segle: el període noucentista. Molt poques vegades ens plantegem el pes que han tingut els literats en les transformacions dels gèneres musicals; cal remarcar la simultaneïtat de grans poetes com Carner, Garcés, Manent, Sagarra, amb músics de la talla de Pahissa, Toldrà o Mompou: aquests últims no haurien tingut font d'inspiració en el camp de la cançó si no hagués estat pels primers. Entre tots els músics esmentats, al nostre entendre, Toldrà és qui musicalment tradueix millor les idees estètiques del noucentisme literari –classicisme, equilibri i mediterranisme–, i per això no és d'estranyar que sigui un dels compositors amb més nombre de lieder escrits, així com l'autor d'un dels cicles amb més repercussió del moment: A l'ombra del lledoner, amb textos de Tomàs Garcés. Amb aquesta obra el lied català arriba a la seva plena maduresa i perfecció per diversos motius: la fusió entre música i poesia, el sentiment d'ingenuïtat que transpira, i la profunda catalanitat consubstancial a les seves melodies i harmonies d'un cert classicisme "assenyat", que fan d'aquest cicle una obra irrepetible i una aportació absolutament original al món de la música.

11-03-2011 | 30171 lectures

Comentaris

Josep Maria Huguet
22-04-2011 11:41
Well done, Olga. Molt interessant i ben escrit i lligat amb el seu context històric i cultural. Desconeixia absolutament el terme lied.

Publica el teu comentari

Nom a mostrar:
Email:
Comentari:
Accepto les condicions d'ús

Articles recents més llegits

Concert inaugural del 'Festival a Granera'

Alla Viola: La cançó italiana del 1500. 12 de juny de 2021

El duet Alla Viola, fundat el 2010, format per Olga Miracle i Xavier Domínguez, es dedica a la recerca i interpretació amb criteris històrics de la cançó renaixentista italiana, francesa i anglesa. El propassat 12 de juny de 2021, el duet va inaugurar el Festival a Granera - Viu la música al Parc, on va interpretar: Frottola-la cançó italiana del 1500. ...
16-06-2021 | 2041 lectures | 1 comentari

El to d'aquest terreny

Concert de Lied clàssic i Lied català

El to d’aquest terreny ha tornat a Barcelona: el nostre recorregut de Lied clàssic i Lied català, avui dimarts 19 de gener ha quedat tenyit del to dels quadres i escultures del preciós i exuberant Saló de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
19-01-2021 | 1471 lectures | 1 comentari

Acte de lliurament dels premis 'Enric Garriga Trullols'

II concurs de relats breus en occità, 2021

Fotografia d'ahir divendres 21 de maig, en la celebració del lliurament de premis del "II Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols" al Palau Marc de Barcelona (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
22-05-2021 | 1370 lectures

Madre non mi far Monaca

Músiques i autores del barroc

El meu primer concert de l'any 2021 va ser l'estrena del concert teatralitzat "Madre non mi far Monaca": un recorregut per obres dels segles XVII i XVIII interpretades amb criteris històrics, a càrrec del grup emergent All'Aura, acompanyada per la veu d'en Daniel Morales, l'orgue positiu d'en Joan Castillo i el disseny de llums i projeccions d'en Daniel Miracle (NeoKinok Experimental TV). ...
15-01-2021 | 1349 lectures

Rèquiem de Mozart

Els dies 3 i 4 de juliol de 2021 vaig cantar novament una de les obres simfònico-corals més emblemàtiques de la història de la música: el Rèquiem de Mozart.
26-07-2021 | 1222 lectures