El proppassat 13 de febrer vàrem fer un concert de cant i orgue, memorable, dins el III Cicle d'Orgue de Sant Vicenç de Sarrià, que en Guillaume i jo recordarem amb forta emoció. El concert inaugurava també el Cicle Dones i Compositores que cada any organitza l'Associació Teatre de Sarrià.

En acabar, el rector Joan Obach em va obsequiar amb una escultura que és un cilindre que alberga una preciosa espelma amb forma i color de tub d'orgue, dissenyada com a record de l'any d'inauguració del monumental orgue Blancafort que es va fer construir fa dos anys i mig a l'església parroquial de la vila de Sarrià. Estic agraïda per l'obsequi, les felicitacions del públic i tots els missatges que encara ens estan arribant de paraula i per molts mitjans digitals, i satisfeta de la càlida acollida del rector, dels organistes de la pàrroquia i de la invitació per part de l'Associació Teatre del Centre Cultural de Sarrià.

Gràcies també a en Josep Vicens, excel.lent fotògraf, que m'ha obsequiat amb unes fotografies impreses, dignes de ser emmarcades, que va fer del concert.

Omplir de so i emoció el vast espai de l'església de grans dimensions va ser, per a la meva veu, un plaer, però també un esforç, que bé ho mereixia, i que competia amb desenes de tubs blancafortians ben sincronitzats per en Guillaume, organista altament virtuós, a més de col·lega amb qui treballo de forma estable des de fa vuit anys. Ens vàrem sentir ben recolzats per la companyia dels tres joves organistes que estaven amb nosaltres a dalt a l'orgue, a cura de la càmera que retransmetia el concert i del reportatge fotogràfic i comunicatiu de l'esdeveniment. Tenir-los tan a prop, en silenci i atents ens va fer sentir còmodes i ben acompanyats al llarg de tot el recital. La resta del públic, que rondava les dues-centes persones, o més, ens quedaven a força metres de distància. La gran església respirava, ben cert, un silenci i atenció impecables. I els nostres finals de frase, pauses i acabaments de peça sempre es fonien amb aquell eco, aquell ressò dels grans temples, que tot ho fa vibrar.

Dones, compositores, intèrprets, mestres femenines de la història, retem-los homenatge cada dia amb la nostra veu i els nostres instruments, fem-les reviure i ressucitar. Desitjo que LaGuerre, Turner, Wieck-Schumann, Viardot, Mendelssohn-Hensel, Chaminade, Boulanger, Diemer... ens hagin escoltat orgulloses de ser reviscudes. Amb un bis, com a colofó final, que va ser una obra meva, rescatada dels treballs de composició dels meus anys de Conservatori, sobre un bonic text del Tirant lo Blanc, em vaig sentir, jo també, compositora per una estona, però sobretot amiga propera de les més que destacades compositores abans anomenades, que ja formen part dels noms més grans de la literatura musical universal. I, amb la nostra interpretació, així volem seguir-les divulgant.

En Guillaume Lawless i jo tenim nous projectes, un d'ells serà el Glòria de Vivaldi al Palau de la Música Catalana amb la Coral Sant Medir el proper dia 13 de març. A l'abril farem el Concert Anual de Quaresma que també us anunciaré properament i, com a projecte discogràfic, tinc previst l'enregistrament d'obres d'una compositora poc coneguda, mai enregistrada, i que és un descobriment que us revelaré ben aviat!