A l'Anglaterra del segle XVI i tombant del XVII, l'ayre (també ayr o aire), fou la forma musical predilecta dels compositors per expressar-se amb profunditat. El llenguatge de l'ayre va esdevenir més senzill i directe que el del madrigal anglès, i el resultat donà lloc a un estil melòdic més declamatori, expressiu i refinat. La vida de l'ayre va ser curta però intensa: començà amb el First Booke of Songes de John Dowland (1597) i acabà amb el First Booke of Ayres de John Attey (1622). Aquests vint-i-cinc anys veieren la publicació d'una trentena de llibres de vint compositors diferents.
L'estil de l'ayre anglès és variat: hi ha cançons molt emotives, serioses, amb llargues frases assimètriques; cançons mètriques senzilles, estròfiques, amb acompanyament d'acords; i també ayres lleugers, de caire alegre, amb esquemes molt rítmics. Independentment del grup a què pertanyin els ayres, sempre es tracta de peces molt ben construïdes, amb ferm equilibri i sòbria elegància en l'expressió. Els ayres de John Dowland podrien ser els que gaudeixen d'una personalitat més pronunciada, però altres autors com Thomas Campion, Philip Rosseter, Francis Pilkington, John Danyel o Thomas Ford també varen escriure obres de gran refinament líric.
En establir el nostre duet Alla Viola, tenim intenció de recrear la interpretació d'unes obres ccompostes al voltant de l'any 1600, evocar el sentiment d'unes intencions comunicatives i expressives entorn el text i la música d'una època que, per damunt de tot, trobem actractiva i estimulant, i així oferir una mostra dels diferents estils que, sota la pràctica alla viola, els països europeus varen desenvolupar segons la seva idiosincràsia.
