El 26 de febrer de 2012, després del concert a l'Ateneu barcelonès (dedicat a la música medieval, amb el títol: Cants de trobadors i pelegrins), una jove, Melanie Gómez, es va acostar a mi per fer-me una entrevista per al seu treball de màster de la Universitat de Barcelona:

1.-Com vàreu decidir el Daniel Buxeda i tu treballar junts? Havíeu treballat abans?

En Daniel i jo ens coneixem des de fa un any i escaig. Ens vàrem conèixer a través d'un altre músic i amic comú, en Pere Olivé (especialista en percussió històrica). Tinc un grup de música medieval que es diu Stella Splendens des de 2006 (el nom prové d'una de les cançons del Llibre Vermell de Montserrat), amb cinc membres (cant, llaüt, viola de roda, flauta i percussió): en Pere i jo hi formem part, i hem actuat en cicles de concerts de música antiga aquí i fora durant els darrers anys: a França en diverses ocasions, i a festivals locals de renom com Els Castells Culturals de Catalunya, Torroella de Montgrí, Trobadories d'en Guillem de Berguedà, i altres...

En Pere coneixia en Daniel de l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), i com que l'organetto és un instrument peculiar i en Daniel un medievalista apassionat, ens vàrem trobar a través d'aquest amic i col.lega comú, per tal d'unir esforços i portar a terme algun projecte conjuntament. Aquest darrer any ens hem anat reunint amb en Pere i en Daniel i dos músics més, força sovint, per assajar i treballar música, sobretot de l'Ars Nova: mirar facsímils, parlar d'història medieval, interpretar i intercanviar coneixements... Més tard en Daniel i jo vàrem formar un duet a part per a concerts de petit format, com el que has escoltat avui a l'Ateneu. Aquesta proposta l'hem interpretada abans d'avui, a d'altres llocs. El primer concert com a duet, el vàrem fer a l'ermita romànica de Gallifa, un lloc privilegiat envoltat de natura i misticisme medieval.

2.-Com escolliu les cançons que interpretareu a un concert?

La selecció l'hem feta del repertori més habitual, o si més no, el que s'ha arribat a investigar més i a transcriure més, per part dels musicòlegs. Les Cantigues de la Cort d'Alfons X varen ser extensament investigades pel gran musicòleg català de les primeres dècades del s. XX, Higini Anglès, i n'hem seleccionat algunes (n'hi ha 400), entre tots dos. Del Llibre Vermell vàrem seleccionar les que ens semblen més significatives i melòdicament i rítimicament més interessants, i de l'extens repertori trobadoresc, vaig triar jo la de la Comtessa de Dia, que és una de les meves preferides, i en Daniel em va donar a conèxier Reis Gloriós. 

3.-Us haveu trobat amb problemes compositius a l'hora d'interpretar les cançons del diumenge? És a dir, si hi ha vàries versions de la música, si hi ha fragments que no estan musicats i aleshores ho heu de reconstruir...

La interpretació requereix coneixements musicològics, transcripció, decidir 'ambigüitats', assajar molt, conèixer l'afinació de l'època: el temperament pitagòric... ens podem trobar amb versions diferents fetes per musicòlegs-transcriptors diferents d'un mateix original, amb algun ritme o gir melòdic diferent, i sí, aleshores s'ha de triar. Utilitzem com a base el facsímil, és a dir el document original.

4.-Heu elegit vosaltres els instruments o estaven descrits al chansoniers? Ho pregunto pel treball que es fa per elegir instrumentació, fins a quin punt heu pogut basar-vos en els instruments dels chansoniers i fins a quin punt no. 

La instrumentació (i moltes altres indicacions) no s'escrivien a les partitures medievals. Gairebé fins al barroc (amb excepcions) no trobem aquest tipus d'indicacions. L'organetto és un instrument que trobem en la iconografia i l'opció de veu-organetto que hem escollit és una combinació que segurament era corrent; també hi ha molta iconografia de figures femenines tocant percussions de mà (panderos, panderetes) com les que tocava jo, i probablement les mateixes intèrprets cantaven (i ballaven).

Vàrem fer principalment música monòdica (les cantigues, les cançons de trobadors, etc), és a dir que sovint només tenim una melodia a la partitura, i l'acompanyament que toca en Daniel és 'especulatiu', basat, però, en la polifonia de l'època. Hi ha obres medievals que sí són polifòniques i que estan escrites a vàries veus, però aquest repertori no el vàrem fer majoritàriament en el concert, només en vam fer una mostra amb una peça de Francesco Landini (trecento italià).

Sobre la part cantada, tampoc podem saber del cert com ho feien llavors, però les melodies que vaig cantar segur que s'acosten molt a com sonaven, perquè la notació és prou explícita. També m'he documentat per la pronúncia del provençal (occità) medieval, el català medieval, el llatí, el galaico-portuguès, etc per ser fidedigna a la prosòdia, és a dir a l'entonació i sonoritat pròpia de cada llengua. 

5.-Feu més concerts a Barcelona? (passaré als meus companys un programa d'actuacions).

T'informaré. T'he posat a la meva llista de correu i aniràs rebent informacions. Al meu web: www.olgamiracle.com, sempre hi ha una agenda i informació actualitzada.