D'ORGUE A ORGUE I CANTO PERQUÈ EM TOCA.
Com diu la frase que tots coneixem del mític joc de taula... això mateix, un dia em trobava encandilada pels tubs i manxes d'un orgue del segle XVII de l'Alcàrria, a Castella, i l'endemà, després de sis-cents kilòmetres de viatge, em veia lidiant amb el so d'un gran orgue barceloní del segle XXI (acabat d'inaugurar); l'orgue anomenat Montserrat Torrent.
Amb l'experimentat i savi organista Bernat Bailbé, i amb tots dos orgues, el barroc i el d'avui: un mateix repertori, ben adaptat a cada un, i l'alegria immensa de cantar des de les alçades.
Ben cert és que el so, l'ànima i allò més intangible: sempre provenen de més amunt.
Publica el teu comentari