Divendres i Dissabte Sants vaig tenir el goig de participar als actes litúrgics de l'Església de Sant Felip Neri, al bell mig del barri gòtic, en aquella placeta amagada al costat de la Plaça de la Catedral, que si no saps ben bé on és, no la trobes per casualitat; hi has d'anar expressament. Gairebé cada dia hi ha turistes que s'hi aturen menats pels seus guies, que en diferents llengües els expliquen per què la paret de l'església no és llisa sinó curulla de cràters i incisions de totes mides. L'explicació que els donen és esfereïdora, sobretot si no deixes d'observar la façana de l'església mentre el guia parla: les parets del temple van veure morir centenars d'infants, víctimes d'un cruel bomabardeig l'any 1938; les pedres foradades de la façana encara se'n recorden.
Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català i un dels músics més importants de la nostra història, va ser Mestre de Capella de Sant Felip Neri i va compondre un bon nombre de cants per a la litúrgia d'aquest oratori, adequats als diferents dies de l'any. Es tracta de precioses melodies amb acompanyament d'orgue i lletres del Reverend Pare Lluís M. de Valls, Pvre. de l'Oratori de Sant Felip Neri en aquella època, i també cançons per a veu solista i orgue sobre poemes de Verdaguer i altres poetes rellevants. Les primeres impressions originals, fetes al mateix oratori al tombant de segle, clares, perfectament intel·ligibles i ben acabades, encara s'hi guarden i les vaig tenir a les mans.
El Pare Antoni Serramona em va demanar de cantar el Via Crucis, "Per vostra passió sagrada...", el Divendres Sant, cant que no s'ha deixat d'interpretar a moltíssimes esglésies de totes les comarques, fet que demostra que va sortir amb força de Sant Felip Neri per viatjar llargues distàncies i arribar a tot arreu. Encara s'entona a Tarragona, Lleida i tants altres indrets... (Precisament l'any passat jo mateixa l'havia cantada a Tarragona, a l'església de Sant Llorenç amb el conjunt instrumental Els Ministrers de la Ciutat de Tarragona, dirigit per Roser Olivé). I el Dissabte de Glòria vaig interpretar amb l'organista Bernat Bailbé Lloances, Al Cel blau i Glòria a Déu: totes elles, exquisides cançons de Lluís Millet, de belles melodies i sòbries harmonies que, amb aquell dolç però intens perfum de la Renaixença, transpiren una profunda i hipnòtica espiritualitat.
Oh cel blau, cel estrellat,
Perquè quan de nit et miro
sens adonar-me'n sospiro
esplaiant ocult dolor?
És tal volta perquè tapes
com cortina desplegada
de la nostra Pàtria aimada
el vivíssim resplendor?
....
Jacint Verdaguer
