Va ser el primer diumenge del mes de febrer de 2020, en una data màgica: el 02 02 del 2020!

La veu de Syrinx va tornar als escenaris (després del bon record que ens havia deixat el concert del novembre passat al Museu d'Història de Catalunya!), amb un un recorregut per la cançó tradicional catalana, castellana i occitana, cantades amb veu lírica, i una combinació constant d'instruments clàssics i tradicionals.


Recordaré el concert de diumenge passat!


només arribar, un obsequi: un formós cistell amb clavells roses
entre cançons, explicacions
entre el públic, emoció
les llàgrimes de la Carme en sentir la seva estimada cançó
una dotzena d'instruments d'en Joan
el tamborí de cordes, el flabiol, la flauta baixa, la de do, la de sol, la bansuri, la de tres forats, la de cinc en una mà...
i els meus!: el pandero, el riqq, les castanyoles (del sud!) i el timbal artesà medieval!
fins i tot una dansa! I els set salts
i el silenci, respecte i entrega de la gent
i el disc que diuen escoltar sovint
amb les cançons de sempre
i la veu i els mites i les històries
la Musa Euterpe que tot ho presideix
i tres esplèndids rams de flors que no ens hi cabien a les mans...

Entre el públic, unes persones provinents de Centre Amèrica es van acostar al final, i amb commoció i admiració ens han convidat a actuar al seu país!!
Esperem que aquest somni es faci realitat i que la veu de la nimfa Syrinx pugui omplir de cants la travessa de l'Atlàntic fins arribar a la "rica costa" llunyana i exòtica, tot personificant les aigües i les terres amb l'encís de la seva música.

I la Sara, i la Sònia i la seva família, i en Fran, i la Carme, i la Maribel, i en Gustau, i la Marta, i en Salvador, i en Xevi, i en Lluís, i l'Amàlia i en Romà.... Ningú no hi va faltar! I encara em deixo un bon nombre d'amics i coneguts.

Així va ser. Ho vam celebrar després amb un sopar, i sense esperar-ho!, una "fada protectora" ens hi va convidar.

Un concert ple de música i tendresa, persones estimades i inesperades sorpreses.