Johann Sebastian Bach, el més prolífic i genial compositor del barroc alemany, va néixer a Eisenach el 31 de març de 1685, localitat on va viure fins als 18 anys. Més tard la seva vida va transcórrer per curts períodes a les ciutats de Weimer i Köthen fins que, finalment, es va establir a Leipzig l'any 1723 fins el 1750, any del seu traspàs.

Del seu primer matrimoni, Bach va tenir set fills, i del seu segon amb Anna Magdalena, tretze, dels quals només sis varen sobreviure fins a l'edat adulta. Ens podem imaginar que no devia ser fàcil mantenir una família tan nombrosa. El seu càrrec de "Kantor" a la Thomasschule de Leipzig, vinculada a l'església luterana de Sant Tomàs, a més del càrrec de director musical d'altres esglésies importants de la ciutat, feien que tingués a una activitat professional molt intensa que consistia en: dirigir els cors de l'escola, tocar i dirigir en les celebracions litúrgiques, organitzar la vida musical de la comunitat eclesiàstica, tocar l'orgue de l'església, compondre una cantata per setmana, ensenyar música als infants i un no parar d'obligacions envers l'educació i la comunitat, que fins i tot l'obligava per contracte a ensenyar llatí, cosa que no volia fer i que va aconseguir delegar subcontractant algú que ho fes per ell.

Amb els infants sopranos i contralts de l'escola de Sant Tomàs i aplegant veus adultes de tenors i baixos pertanyents a altres nuclis musicals de Leipzig, va formar un cor extraordinari per a oferir música en casaments i, sobretot, funerals, i així obtenir un sobresou. Per aquest motiu Bach va compondre gran part dels seus millors motets i altres obres litúrgiques. A part d'obra seva, Bach interpretava obres d'autors precursors que ell admirava, com ara Heinrich Schütz i mestres de l'escola veneciana, música que va prendre com a model per als seus propis motets.

En un temps en què l'esperança de vida de les persones era més curta, tocar i dirigir cors en les cerimònies funerals va esdevenir una part important de la seva activitat musical. Tot i ser aquesta una tasca que feia amb assiduïtat, Bach encara es lamentava de no tenir feina "suficient", perquè hi havia temporades que a Leipzig venien els "bons aires", un clima i condicions ambientals que permetien viure amb considerable salut, i aleshores la seva feina disminuïa. Ens ha quedat documentació escrita on Bach es manifesta queixant-se que els anys dels "bons aires", els seus ingressos no arribaven a cobrir les necessitats econòmiques per a la seva despesa familiar.