El dia 2 d’agost de 2020 va tenir lloc un altre concert del projecte “El so de la terra” a la Cerdanya. El concert inaugural havia estat a l'ermita de Sant Grau d'Urús. Amb el guitarrista Pep Colomines vàrem interpretar les obres de Ferran Sor, Enric Morera i Joaquín Turina, amb molta sensibilitat i compenetració, a Alp, davant d’un públic entregat i atent.
L’Auditori del Palau de Congressos d’Alp és un espai gran, preparat i còmode per a un espectacle de petit format com ho és aquest concert de cant i guitarra i, en la situació actual, va permetre que s’apliquessin les mesures necessàries per poder acollir una convocatòria de públic nombrosa. Estem acostumats a les acústiques i estètica de les ermites i esglésies romàniques de la zona, on m’agrada tant i tant cantar, però reconec que en aquest auditori modern també m’hi vaig sentir bé. Al principi es nota no gaudir de la mateixa sensació d'embolcall sonor d'una ermita de pedra, però després també hi ha avantatges i és un tipus d’espai que obliga a tenir molta precisió tècnica, en la dicció, en el fraseig, perquè se senten amb claredat tots els detalls d’emissió del so, i això fa que s'apliqui el mestratge del bon cantar, sense comptar amb una ressonància complaent. El terra de fusta, la inclinació del sostre i la bona visibilitat del públic a l’escenari, permetien que el so de la veu i de la guitarra omplissin tot l’espai de sons precisos i música envolvent.
Les "Seguidillas" de Ferran Sor varen deleitar i divertir un públic entusiasmat, i a la segona part, amb “Les cançons de carrer” de Morera es va retre homenatge a la Conxita Badia, reconeguda soprano i mestra de cant dels anys 20 i 30 del segle xx, el llegat de la qual va ser trasmès a tota una generació, la de les meves estimades professores de cant, de manera que la cadena de coneixement i interpretació de la cançó catalana de concert s’ha perpetuat. Almenys per part meva, aquesta ha estat sempre una ferma dedicació. Part de la seva família (filla, gendre i nétes) era present al concert.
El recital va ser llargament aplaudit, i com a bis vàrem interpretar una altra de les “Cançons de carrer” de Morera, amb textos de Sagarra: “La font”. És una delicadíssima cançó, que expressament no vàrem incloure al programa principal, i que jo feia temps que no cantava en públic. Amb els acords i arpegis de la guitarra aquesta cançó etèrea i de frases llargues i densitat expressiva, permeten que la veu floti com recolzada en un núvol flonjo d’harmonia sostinguda. Ens va semblar molt adequada per acabar el repertori “de la terra” i que el públic pogués marxar amb el bon gust de la delicada finor d’aquest Lied català. Tanmateix la sorpresa va ser que els aplaudiments van esclatar amb més força, i seguidament vàrem interpretar novament una de les “Seguidillas” de Sor i encara vàrem fer un tercer bis, que va correspondre a “Cantares” de Turina. I així, amb un potent i vibrant “la” agut acompanyat d’un ric acord rasguejat de la guitarra d'en Pep, que semblava venir ben bé des de la profunditat de la terra, es va cloure finalment el concert titulat "El so de la terra" ofert a l'enlairat poble pirinenc.
11-08-2020 22:02