El dissabte dia 1 de juliol, amb el TRIO SEKRETS vàrem tornar a la Meseta castellana per visitar un orgue original del segle XVII que encara no coneixíem, a la localitat de Trillo, concretament a una de les seves "Pedanías", Morillejo.

Morillejo és un poblet que a l'hivern només hi viuen 14 persones i a l'estiu s'omple una mica més. A la vora hi ha una central nuclear. Pertany a Trillo, una vila de la Província de Guadalajara, per on hi passa el riu Tajo. És una zona verda i rica en vegetació. Ens va fer un temps fresquet i agradable. Ens vàrem allotjar la nit de divendres a l'hostal "la Capadocia", de Trillo, que encara no sabem perquè tenia aquest nom. Allí ens va rebre l'Antonio que ens va tractar amb molta amabilitat.

Per pujar a la "pedanía" de Morillejo, des de Trillo es triguen uns vint minuts per una carretera de corbes i es gaudeix d'un paisatge espectacular. Hi passen tants pocs cotxes per aquesta carretera que ni tan sols els ocells tenien cap por del cotxe mentre circulàvem. No es movien de la carretera ni s'espantaven. Ho atribueixo a que no en reconeixien el perill.

A Morillejo ens va rebre l'Ismael, l'alcalde. I la clau ens la va facilitar la senyora Felipa, que tenia la casa al costat de l'església.

Sobre l'orgue de Morillejo del segle XVII, hi ha una explicació fora de l'església on es llegeix que al 1829 degut a la incidència d'un llampec, li van caure pedres del sostre de l'església i se'n van fer malbé algunes parts. En el llibre que van editar l'any passat (per la Ruta de Órganos Históricos) s'hi pot llegir que hi ha una inscripció al "secret" de l'orgue que explica aquest incident del 1829. En el llibre també hi diu que es va restaurar als anys 30 del segle XX. Després, se suposa que va patir conseqüències en la guerra civil, ja que va ser un orgue "mut" (això es pot llegir en el cartellet de fora de l'església) fins que al 1993 se'n va fer càrrec l'orguener Enrique Morentín, que en va fer una restauració per fer-lo funcional.

Vàrem trobar l'orgue a 422 Hz, un xic massa alt del que havíem previst; els orgues històrics assumim que solen estar a 415Hz. Aleshores és en Joan Codina, que amb el traverso ha de fer malabarismes per adaptar-se a l'afinació que ens trobem. Sempre és un misteri saber l'afinació dels orgues. A part de les restauracions a les quals se sotmeten, els canvis de temperatura poden modificar-la molt, i bé, això ens dificulta les previsions, però finalment ens adaptem i mirem d'extreure'n la millor música possible, amb tota la nostra implicació i mitjans.

Aquest orgue és molt semblant al de la Yunta, també de la província de Guadalajara (el de la Yunta, però, en una altra zona geogràfica, tocant a Aragó). Segons el nostre parer, seria bo que l'orgue de Morillejo es pogués restaurar amb més profunditat i que aquesta restauració fos respectuosa amb els elements històrics; i no deixar que es deteriorés, ja que té un gran valor per la seva antiguitat. Tan sols el fet que s'hagi conservat fins a dia d'avui ja és un valor incontestable per a la gent de la localitat i pel coneixement de la història i de la música.

L'església es va omplir de gom a gom. La nostra interpretació va ser fluïda, agradable. En vam quedar molt contents i el públic ens ho va agrair.

En motiu de dues efemèrides, vàrem interpretar Johann C. Pepusch (la cantata When Love's soft Passion...)  i Georg P. Telemann (la sonata metòdica en sol major), compositors triats expressament perquè enguany se celebren els 350 anys del naixement de Pepusch i els 250 de la mort de Telemann.

El concert va començar amb una obra d'Andrea Gabrieli basada en la cançó Susanne un jour d'Orlando di Lasso, i seguidament vam fer-ne la versió cantada. En Joan Castillo va tocar un tiento de Pablo Bruna i la Xàcara de Joan B. Cabanilles, peces molt adequades al tipus d'orgue que teníem.  I el concert va acabar amb una de les cantates predilectes del nostre repertori, All'ombra di sospetto de Vivaldi. L'acústica de l'església era molt bona; ens hi vàrem sentir molt a gust.

Després del concert hi va haver un simpàtic refrigeri a l'aire lliure, tot el poble hi estava convidat. Vàrem conèixer la Miriam i dues noies més de l'ajuntament de Trillo. I vam brindar amb el "chucrú", l'aperitiu amb recepta típica de Morillejo (most + orujo). També vàrem aprendre el gentilici dels habitants de Morillejo: són els "Rondajos".

Cap a les deu tocades vàrem començar la ruta de retorn a Catalunya. Ens quedaven llargues hores de recorregut. Jo l'endemà havia de cantar el Rèquiem de Mozart a Barcelona.

Em queda un record molt bonic del concert de Morillejo, de Trillo, de la seva gent. És un plaer immens viatjar i fer música amb el Trio Sekrets. Amb aquesta formació, aprenem moltes coses: a part del repertori tan interessant amb el qual treballem, viatgem a llocs que no ens haguéssim mai imaginat, ens aventurem a descobrir nous orgues, noves terres i exquisides experiències.