"D'aquest disc què en puc dir? Com es pot descriure la lluïssor del diamant? Perquè això és el que tenim entre mans, un diamant. Un treball senzill i pur com el diamant, perfecte. Havia pensat parlar de la música nascuda en el món del Modernisme, de les cançons de Morera i Segarra, un esclat de so només comparable a l'esclat de llum que fa vibrar l'interior del Palau de la Música o potser a la nuesa agosarada de l'Onada de Clarasó... 
Havia pensat parlar del Noucentisme, la plenitud a què ens va portar un art que pensàvem decadent i que culmina i s'asserena en l'expressivitat clàssica de les escultures de Clarà: la Deessa i sobretot Puixança, un calc en pedra de la música de Toldrà amistançada amb la poesia d'en Tomàs Garcés en L'ombra del lledoner. Però he comès un error. He escoltat el disc i música i poesia m'han portat a espais de mar quieta en el reclòs espai entre muntanyes de la portada del CD. Això i res més que això és el que hi trobareu: música, poesia, sons deixats anar de les tecles del piano i la veu argentada i arrodonida de l'Olga Miracle, plena de matisos harmònics presents en tota la tessitura i que ens sorprèn amb l'amplitud del seu fiato acolorit que es fon lentament com una posta de sol. Piano, melodia, veu i poesia s'ajunten per crear el miracle de la Miracle. Semblen descriure aquesta sensació aquells quatre versos de La vida de la galera:
el rem talla l'aigua clara
com una espasa tallant
i de nit degota perles
estrelles i diamants.
Jo em pregunto quant esforç, quants cops de rem hauran fet falta per produir aquest CD? Però finalment els cops de rem han il·luminat la nit amb aquest degotall de perles, estrelles i diamants que són la música de Toldrà, la poesia de Tomàs Garcés, el tecleig fet aura, xiuxiueig i brogit d'onada mansa de Jordi Tomàs conduint la veu de l'Olga, un do cultivat per una tècnica depurada i una dicció ajustada a les vuit vocals de la llengua catalana. Olga Miracle, Jordi Tomàs, Pep Sala, endavant! Els que estimem la música i enyorem la passada embranzida de la cultura catalana us felicitem."
Jordi Voltas, escriptor.

La soprano Olga Miracle i el pianista Jordi Tomàs formen des de 1999 un duet de música de cambra especialitzat en interpretar lied de diferents nacionalitats europees i molt especialment l'obra d'autors germànics i d'autors catalans, des del segle XIX als nostres dies. El seu repertori habitual són els grans cicles en llengua alemanya (Schubert, Schumann, Wolf, Strauss, Mahler...) i els compositors catalans dels moviments artístic-literaris de la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme (Morera, Toldrà, Alió, Altissent, Massana, Pahissa, Granados, Mompou, Montsalvatge...). Ambdós intèrprets compten amb una sòlida formació musical realitzada en gran part al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori Superior de Música Municipal de Barcelona, rebent l'assessorament de professors que han tingut com a mestres els mateixos compositors que interpreten o deixebles d'aquests, creant-se així una cadena de coneixement de la cançó catalana, que des del segle XIX fins avui no s'ha aturat.

Des del començament de la formació, la proposta del duet Olga Miracle-Jordi Tomàs és una ferma aposta de donar a conèixer l'obra lírica que uneix la música de grans compositors amb la poesia dels poetes de tots els temps, seguint el model del gènere lied, que és la forma musical que cerca la més estreta unió entre poesia i música. Aquesta unió els ha portat a actuar amb èxit a nombroses sales, teatres i auditoris europeus; han estat enregistrats per ràdio i televisió, gaudeixen de molt bona crítica, i paral·lelament realitzen un treball de recerca musicològica de les obres que interpreten.

Podríem anomenar molts dels seus concerts, però potser caldria destacar el que, en motiu de l'homenatge que la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, dedicà al compositor Enric Morera el 2006, oferiren un programa de concert que incloïa les Cançons de carrer, sobre poemes de Josep Maria de Sagarra, a mig camí entre la cançó "popular" i la música "culta", de gran valor musical i exquisit gust modernista.

Recentment han actuat com a duet a Brussel.les, València, Sabadell i Barcelona, i aquesta mateixa temporada han interpretat el programa dedicat als Wesendonck lieder de Wagner en la versió traduïda al català per Joaquim Pena (principi del segle XX), a l'Auditori Pau Casals del Vendrell i a l'Ateneu Barcelonès, entre altres sales de concert. El seu darrer treball discogràfic és el CD Alió, Morera, Toldrà, de la Renaixença al Noucentisme, produït pel segell L'Indi-Clàssic i presentat a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú, la ciutat natal d'Eduard Toldrà.