Una de les manifestacions dramàtico-litúrgiques més interessants que es desenvoluparen als Països Catalans a l'època medieval és, sens dubte, el popular Cant de la Sibil·la. D'origen incert, els seus primers versos es localitzen per primera vegada en l'Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum d'Eusebi de Cesarea (any 340 d.c) on es recullen diversos textos de profecies que anunciaven la vinguda de Crist al món, una de les quals, s'atribueix a la Sibil.la grega Eritrea. La profecia sibil.lina fa referència a la vinguda del Crist el dia del Judici Final.
Fou prohibit després del Concili de Trento, tot i que s'ha pogut seguir representant, abans de la missa de la nit de Nadal, a gairebé totes les esglésies de Mallorca i de l'Alguer, de manera pràcticament ininterrompuda. Darrerament, i després de segles sense representar-se al principat de Catalunya i al País Valencià, s'ha anat recuperant també en moltes esglésies, com a Santa Maria del Mar de Barcelona. El Cant de la Sibil·la ha estat declarat Patrimoni Universal per la Unesco el 16 de novembre de 2010.
Per primera vegada el Cant de la Sibil.la s'interpreta a la Parròquia de Santa Maria de Gràcia de Sabadell, avui, la Nit de Nadal de 2010. Esperem, d'aquesta manera, recuperar també al nostre barri sabadellenc una tradició que després de tants segles encara perdura, i que forma part de la nostra cultura.