Concert celebrat el dia 5 de maig de 2013 a la Capella dels Dolors de l'Arboç.

Ensemble Saltarello
15 músics i una ballarina!

Direcció: Pere Olivé

Olga Miracle: Soprano
Tonatiuh Cortés: Flautes
Dani Buxeda: Organetto
Stanislas Germain: Guitarra barroca
Anna Casademunt: Viola de gamba
Pep Mateu: Clavecí
Ivó Jordà: Xirimia
Daniel Carbonell: Xirimia
Efrem Sebastià: Baixó
Xavier Banegas: Sacabutx
Tomàs Bernaus: Pandereta
Andreu Vall: Pandereta
Albert Garcia: Pandereta
Xavier Vila: Caixa de guerra
Teresa Alves: Dansa Històrica
Pere Olivé : Castanyoles, Panderos, pandereta, darbuka, riq i direcció.

Concert celebrat el divendres 29 de març de 2013, amb la interpretació de les nou àries alemanyes de Händel.

Joan Codina, flauta
Olga Miracle, soprano
Hèctor París, orgue

RESSENYA del CONCERT DE DIVENDRES SANT
29/03/2013

Per: AGUSTÍ BOADAS

Händel ha trobat en el Trio Sekrets un intèrpret excel·lentíssim. Amb el títol de la quarta cançó, Süße Stille-Dolça calma, el Trio ha editat un disc de les nou àries alemanyes de Händel i el dia de Divendres Sant se'ns han ofert en un gran concert. La flauta arriba a sonar com una flauta de bec, com la d'un pastor enmig d'un prat a l'ombra d'un arbre. Aquest prodigi musical es deu a Joan Codina. L'organista Hèctor París, com a bon acompanyant, sap quin és el seu lloc, i seguint els consells del Händel organista, sovint desapareix la seva tasca virtuosa i s'amaga en el so d'un bordó que sosté imperceptiblement la flauta o la veu. El seu lluïment, doncs, rau precisament en desaparèixer de les nostres oïdes, quan és evident que el rei dels instruments podria esclafar qualsevol altra manifestació sonora. Ho fa discretament, però amb dolçor, evocant el continu i, al mateix temps, donant continuïtat al discurs fresc i joiós. I finalment, Olga Miracle, és la veritable protagonista de les àries, com volia Händel, autor de tantes i tantes òperes. El geni de Halle se sentiria orgullós de la seva interpretació.

Butlletí parroquial de Barberà del Vallès.
Ressenya: CONCERT DE QUARESMA
Per: JOSEP JORDI BOFILL

Cliqueu sobre la imatge per a fer-la més gran i podreu llegir la ressenya:

Concert celebrat a Barberà del Vallès el diumenge 17 de març a les sis de la tarda.

Trio Sekrets:

Olga Miracle, soprano
Joan Codina, flauta travessera
Hèctor París, orgue 

El concert va ser organitzat i patrocinat per l'Associació Amics de l'Orgue de Santa Maria de Barberà, i es va dedicar al seu rector, Mn. Josep Jordi, coincidint amb el dia del 34è aniversari de la seva ordenació com a sacerdot.

Vora dues-centes persones van omplir l'església parroquial de Barberà del Vallès, que des de fa uns quants anys gaudeix d'un magnífic orgue construït pel conegut taller suís Späth. L'Associació Amics de l'Orgue de l'església el va fer construir i s'ocupa del seu manteniment i de l'organització d'un cicle anual de concerts -d'orgue sol i música de cambra amb orgue- d'alt nivell, amb una reputació important al municipi i nombrosa assistència de públic. Maria Nacy, catedràtica d'orgue del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, es cuida de la direcció artística del cicle.

El Trio Sekrets va ser convidat a actuar-hi el proppassat diumenge 17 de març. Vàrem oferir sis de les nou àries alemanyes de Händel, a més de dos corals de Brahms i un coral i el Preludi i Fuga en si menor de Bach, per a orgue sol.

Després de la presentació de la senyora Maria Rosa Costa, presidenta de l'Associació, va intervenir en Manuel Sanz de la Fundació Tekhnikós, que va explicar el projecte de l'enregistrament del disc Süße Stille-Dolça calma, amb les 9 àries alemanyes de Händel interpretades per nosaltres, el Trio Sekrets, que s'ha editat recentment. I en Lluís Gibert, encarregat de la difusió d'aquest disc i de la comunicació dels concerts del Trio, es va cuidar de vendre el disc a la sortida de l'església.

El concert va ser emotiu, fluït, profund i captivador. En un dia grisenc de pluja suau, encara dins de la Quaresma, les músiques de caràcter sacre de Bach, Händel i Brahms ens van fer gaudir amb reposada serenor a tots, intèrprets i públic. L'orgue ric de timbres i possibilitas sonores i una acústica còmoda, juntament amb un públic atent i entregat, van ajudar molt a fer del concert de diumenge una actuació que recordarem amb molt bon gust. I parlant de bon gust, acabat el concert, les senyores de l'Associació van oferir a tothom pastes i coques delicioses, i a nosaltres ens van regalar unes boniques i elegants bosses plenes de bombons!




Nombrosa assitència al concert de Santa Maria de Barberà.
Orgue Späth del 2004.

Diumenge 17 de març a les 18h.
Església de Santa Maria, Barberà del Vallès.
Entrada gratuïta. Més info.

Divendres 29 de març a les 18h.
Sant Antoni de Pàdua, Barcelona.
Concert de Divendres Sant.
Entrada gratuïta. Més info.



Per adquirir el CD, cliqueu aquí.


Cliqueu a sobre de la imatge per a fer-la més gran.

Concert de Lied celebrat el dia 2 de març de 2013 al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern, ubicat al Palau Gomis de Barcelona).

Olga Miracle, soprano
Jordi Tomàs, piano


Ahir vàrem arribar a la sala del concert una hora abans, i a mode d'assaig i distesament, em vaig posar a tocar la primera cançó del concert al piano - l'Abril d'Eduard Toldrà- i aleshores en Jordi es va posar a cantar. I de memòria, i de dalt a baix! Deu ser que assagem tant que cadascú se sap el paper de l'altre a la perfecció.

Vàrem riure molt perquè un dels tècnics de la sala es va espantar. Precisament estava preparant un micròfon d'ambient, obviament no indicat per amplificar la interpretació dins de la sala sinó perquè la música es pogués sentir fora de la sala. Estava molt preocupat perquè després de col·locar la microfonia amb precisió i havent fet servir una llarga escala per posar-lo en el punt clau, se'n va anar a fora a escoltar l'assaig des de la sala contígua, i va tornar esfereït dient que el piano se sentia massa respecte de la veu i ja estava pensant (el pobre!) la manera d'amortiguar-lo. (Amb què puc tapar aquest piano perquè no se senti tant?- ens preguntava). Tenint en compte que el piano és un Chaissaine Frêres de 100 anys, que per la seva antiguitat no conserva un so potentíssim (però sí un so dolç i romàntic), el tècnic estava ben espantat. És cert que, malgrat la veu d'en Jordi és ben bonica i se sabia la cançó, no té la tècnica de projecció d'un cantant. El tècnic va respirar tranquil quan va veure que invertíem els papers i em vaig aixecar de la banqueta per deixar les tecles del piano lliures pel pianista i vaig començar a cantar. Aleshores l'equilibri entre piano i veu màgicament es va arreglar i el tècnic va sospirar i es va calmar. I nosaltres, i també l'Aurora (l'alumna d'en Jordi que ens acompanya sovint als concerts i va venir a passar les pàgines), no vàrem parar de riure.

El concert va començar amb Abril i Maig d'Eduard Toldrà. El clima de silenci que es va produir amb la insinuant i delicadíssima Maig va trencar fins i tot l'aire de la sala, talment com si tothom hagués deixat de respirar durant els quatre minuts de cançó. El Noucentisme toldranià va irrompre amb força l'espai de la bonica sala divuitesca, tot creant un clima d'hipnosi, que feia temps que almenys jo, no vivia en un concert propi.

Després vàrem interpretar quatre cançons d'en Jordi. La darrera, Matí (amb text de Manent), es va estrenar ahir i m'està dedicada. (Gràcies, Jordi!). Les seves cançons són evocatives, coloristes i delicades; amb harmonies no del tot convencionals, tanmateix sí que són entenedores i de precisa conducció harmònica i melòdica. Certament varen sorprendre al públic però crec que també varen agradar molt. I per acabar la primera part, vàrem interpretar l'espectacular Aureana do Sil de Frederic Mompou.

La segona part es va iniciar amb Hugo Wolf. En Jordi va fer una breu explicació del post-romanticisme germànic i va predisposar l'audiència a una millor escolta. Verborgenheit (Reclusió), plena de matisos emotius i dramàtics, va contrastar amb Der Gärtner (El Jardiner), un Lied més desenfadat i innocent. A continuació ens vàrem estrenar amb un compositor que hem incorporat fa poc al nostre repertori: Anton Webern, amb dues cançons breus de joventut. Es tracta d'un Webern encara no influït per la segona escola de Viena, sinó deutor del món post-romàntic que el va precedir. Tècnicament va ser molt interessant per a mi, perquè amb aquests Lieder de Webern, vaig fer servir la "veu de pit" per a unes notes molt greus en contrast amb notes agudes amb "veu de cap" molt clara i en pianíssim. Són dues cançons que no arriben al minut cada una, però que en poques notes i poc text hi ha tot un món de sonoritats interessants per portar la veu als seus límits quant a color i expressivitat. Per tant, li dec a Webern aquests experiments tècnics que m'han aportat nous aprenentatges.

I finalment vàrem acabar amb Richard Strauss: Allerseelen (Tots Sants) i Zueignung (Dedicatòria), dos dels seus Lieder més coneguts. Estan tan ben escrits, són d'una riquesa musical tan sublim... I pel que fa a la interpretació, plantegen un difícil repte d'emotivitat retinguda, que demana molta contenció i també produir una gran intensitat de so en els punts culminants. Però no es pot caure en cap efectisme operístic i cal mantenir-se en el registre "liederístic"; i tampoc no es pot afluixar en cap moment la tensió emotiva al llarg de tot el Lied. Penso que en tots aquests aspectes rau la gran dificultat de la interpretació dels Lieder de Strauss. En Jordi i jo fa anys que els treballem i cerquem de dur-los cap a aquest camí. Creiem que acabar amb Strauss va ser una tria encertada per a un concert que tenia la intenció de comunicar l'extraordinària unió entre música i poesia, el fil conductor de la nostra proposta d'ahir.

Com a bis, el conegut Lied de Brahms Wiegenlied (Cançó de bressol), ens va relaxar a tots per anar a descansar. I fins i tot va fer caure les llàgrimes a una amiga nostra que havia fet servir aquesta cançó per adormir els seus fills quan eren petits.


(Fotografia de Javier Bretón).

Concert celebrat el dia 11 de febrer de 2013 a la Casa Elizalde.

Olga Miracle i Daniel Buxeda.

El dia 1 de febrer de 2013 el grup Arie Musicali torna als escenaris amb un recorregut per la música antiga des del segle XII al segle XVII. El programa va incloure cançons de trobadros i trobaritz, cançons del Llibre Vermell de Montserrat, obres del renaixement català i àries del barroc primerenc italià.

Vaig conèixer la Noemí M. Agell i en Jordi Argelaga l'any 1998 en un curs de música antiga a Raimat (Lleida), en el qual vàrem interpretar la bonica òpera de Henry Purcell, The Fairy Queen, juntament amb un bon nombre de professionals i estudiants de la música antiga de llavors. La Noemí i en Jordi formen part d'una generació pionera a Catalunya en el camp de la música antiga i són les persones que em vàrem introduir a mi - juntament amb el destacat professor Romà Escalas-, de ple en el món de la música amb criteris històrics i instruments originals, i amb qui durant els darrers quinze anys hem recorregut concerts, festivals, jornades, seminaris, experiències... a part d'una forta amistat i un amor incondicional per la música antiga i fer música junts.

Feia temps que no realitzàvem una actuació només tots tres -sota el nostre nom de grup fundat el 1999, Arie Musicali- i arrel d'aquest cicle de concerts en benefici de l'assemblea nacional catalana de Matadepera, que lluita pel projecte sobiranista de Catalunya, hem tornat a elaborar un programa que recorre la música des de l'Edat Mitjana al Barroc, amb tota la cura possible per a reproduir-la amb els criteris històrics tan fidedignes com creiem que podia haver "sonat" en el passat.

Sempre és un repte i també un risc fer música antiga "amb criteris" històrics. El concepte estètic i els valors i funcionalitat de la música són tan diversos i canviants en el temps que es fa difícil saber o establir dogmes concrets sobre la seva interpretació, però sí que em permeto d'afirmar que sí és possible de "connectar" amb aquell passat. En aquest sentit, la música parla per ella mateixa i és la mateixa música -la font musical i textual- així com totes les fonts iconogràfiques i documents històrics que la complementen, que ens condueixen cap a una manera d'interpretar-la i a la seva comprensió.

En el concert de divendres passat ens vàrem traslladar tots, músics i públic, a aquelles èpoques; es va establir un nexe i es va respirar una atmosfera de connexió entre uns i altres, només possible amb una reproducció de la música fidel a la seva naturalesa.

És així com una senyora del públic, en acomiadar-se, va ressaltar la naturalitat de la interpretació, i va expressar-ne el seu gaudi tot dient que aquell dia se n'anava a dormir amb una tranquil.litat i pau espiritual que la permetria dormir amb més placidesa.

Els meus agraïments al clavecinista Jordi Reguant per haver-nos convidat a fer el concert i a la Ruth Herrera per la seva tasca de producció.




Fotografies: Ruth Herrera.

Olga Miracle, soprano
Sònia Chocron, piano

Concert celebrat a Le Prieuré Le Mesnil Saint Martin el proppassat diumenge 13 de gener de 2013. El meu primer concert de l'any, i també el primer del l'any 2013 del Cicle organitzat per Les Amis du Mesnil Saint-Martin (Associació fundada el 1901). Quin goig començar la temporada amb aquesta embranzida!

Una capella dins un priorat enmig dels prats del Perigord, a l'Aquitània, al nord de les terres occitanes, força lluny d'aquí... un indret màgic, un paisatge calm, un públic culte i atent, un piano Steinway, un cicle de concerts d'altíssim nivell, una qualitat humana fora de límits... Allí vàrem estar...

I vàrem donar a conèixer a un públic exquisit de nacionalitats diverses el nostre repertori català: les obres de Morera, Toldrà, Granados i Mompou.

Només em resta agrair a l'Emmanuel i l'Stanley per haver-nos convidat a oferir el concert. I per la incontestable i més que esplèndida hospitalitat.

A la Sònia pel seu so delicat en cada una de les notes de la seva interpretació, la seva atenta orella, la mirada còmplice, la capacitat ferma per dur a terme un projecte de música de cambra, des de la comunió musical, des de la unió de l'amistat.

I a la Cristina pels seus detalls, el seu ajut i col·laboració inestimable en el projecte.

I a l'Esther per haver-nos acompanyat en una experiència fascinant.

I a en Ricard i en Jordi per la seva professionalitat, per les imatges fotogràfiques, i els documents audiovisuals i sonors que faran que aquell dia perduri per sempre.

Els dies 28 i 29 de desembre de 2012 s'ha dut a terme l'enregistrament del proper disc del projecte Espais Sonors, a la seu de la Fundació Tekhnikós de Verdú (Lleida), sota la direcció de Manuel de Sanz, i a càrrec del duet:


La Veu de Syrinx
Olga Miracle i Joan Codina


La veu de Syrinx és un projecte musical que desplega el so de la veu i de la flauta (que de manera tan simbòlica uneix el mite de la Flauta de Pan*) en un duet format per Olga Miracle (soprano) i Joan Codina (flautes). Un duet de música de cambra que explora noves sonoritats a partir d'aquesta combinació tímbrica tan poc usual però que també eixampla horitzons i aprofita la ductilitat dels seus components tot incorporant altres instruments (percussions, instruments de tecla, sac de gemecs, veus...) per oferir un ampli ventall d'estils musicals.

29-12-2012 Verdú (Lleida)

*La llegenda

Diu la mitologia grega que Syrinx era una bella nàiade, filla del riu Ladó, que tenia una veu preciosa que encisava tots els qui la sentien cantar. El do i les qualitats de la seva veu es devien a la seva virginitat. Pan, en canvi, era un semidéu d'aspecte desagradable. La llegenda conta que era tan lleig que fins i tot la seva mare en veure'l tot just néixer va marxar presa del pànic, paraula que derivaria de «Pan» en referència a l'espant que el semidéu provocava.

Un dia, quan Pan baixava del mont Liceu, es va trobar Syrinx i es va enamorar perdudament de la bellesa de la nàiade i dels seus cants encisadors. Pan es posà a perseguir-la i Syrinx intentà fugir de la seva lletjor i salvaguardar la virginitat. Acorralada i sense escapatòria, se suïcidà llançant-se al riu Ladó. Les seves germanes nimfes, commogudes, la convertiren en canyar, que a la vora del riu el vent bressolava i feia sonar recordant la seva bonica veu.

Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes i sentir la dolçor del record de la veu de Syrinx produïda pel so del vent. Va ser així com Pan va agafar les canyes i en va fer un nou instrument: la flauta de Pan, també coneguda com a siringa, nom en record a la seva enamorada Syrinx. I quan Pan tocava aquest instrument podia escoltar la veu de Syrinx, i calmava així l'ànsia i la pena que li causava la pèrdua del seu objecte de desig.

 

Nadal, cançó i tradició

Olga Miracle, soprano
Joan Codina, acompanyament de flautes

Concert organitzat per Joaquim Arenas. Òmnium Cultural de Premià de Mar.





Programa
Marxa d'entrada del Cant de la Sibil·la (anònim del s. XVI)
Suite de cançons de bressol
La Mare de Déu (tradicional catalana)
No ni no (tradicional balear)
Sant Joan feu-lo ben gran (tradicional balear)
Los set goyts (Llibre Vermell de Montserrat, s. XIV)
El noi de la mare (tradicional catalana)
Jol pont de Mirabel (cançó occitana)
La pastora (tradicional catalana)
Se canta (cançó occitana)
El cant del ocells (tradicional catalana)

Dia: Divendres 14 de desembre de 2012
Hora: 2/4 de 8 del vespre
Lloc: Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar (Ctra. de Vilassar de Dalt, núm. 100)

El dimarts 4 de desembre de 2012 va tenir lloc el concert de presentació del disc Süße Stille-Dolça calma a la Basílica de la Mercè de Barcelona. Va ser tot un èxit de públic i crítica, i televistat per BTV. Vegeu els Informatius de Barcelona Televisió dels dies 4 i 5 de desembre. Informatiu del dia 5 de desembre (cultura): http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/12/05/presenten-un-disc-daries-de-handel-a-la-basilica-de-la-merce/

Entrevista a la Revista Musical Catalana:
http://www.revistamusical.cat/?p=4872

Concert- presentació del disc
Süße Stille-Dolça calma

Georg Friedrich Händel / Neun deutsche Arien (HWV 202-210) / Trio Sekrets
Olga Miracle, soprano; Joan Codina, flauta travessera; Hèctor París, orgue

Convocatòria de premsa

LLoc: Basílica Nostra Senyora de la Mercè (Plaça de la Mercè 1, Barcelona)
Dimarts 4 de desembre de 2012, 19.30h

L'obra

Süße Stille-Dolça calma és el títol de la quarta ària de les Nou àries alemanyes de Händel, que dóna nom al disc. Les àries, exquisides, de llenguatge barroc refinadíssim, elaborada textura harmònica, lirisme melòdic i virtuosisme interpretatiu, s'emmarquen en el context de l'espiritualitat cristiana de l'època barroca alemanya. Els textos, de Barthold Heinrich Brocke, són inspirades poesies amb belles metàfores sobre la calma, el silenci, el repòs i la felicitat de la vida eterna.

Els intèrprets

Trio Sekrets: Olga Miracle, soprano; Joan Codina, flauta travessera; Hèctor París, orgue.

El projecte

Amb aquest enregistrament, que es va fer l'església de Santa Maria de Verdú, s'inicia el projecte Espais Sonors, amb el qual la Fundació Tekhnikós vol donar a conèixer mitjançant la interpretació musical en directe, l'acústica de diferents espais de la vila. Tot respectant la sonoritat i la proximitat del directe, s'ha donat valor a la qualitat tímbrica de la veu i els instruments de la manera més fidel, sense manipulacions, talls, ni adjuncions en la part musical, i s'han emprat sistemes de gravació que combinen elements analògics i digitals.

Acte de presentació

Dr. Agustí Boada, OFM
Olga Miracle, soprano
Hèctor París, organista
Manuel de Sanz, Fundació Tekhnikós

Concert

G. F. Händel
Süsser Blumen Ambraflocken (HWV 204)
Süsse Stille, samfte Quelle (HWV 205)
Singe, Seele, Gott zum Preise (HWV 206)
Die ihr aus dunkeln Grüften (HWV 208)
In den angenhemen Büschen (HWV 209)

Refrigeri

En acabar, l'acte s'ha celebrat amb un petit refrigeri a la Pastisseria La Mercè (local Tiana), davant de la Basílica.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/12/05/presenten-un-disc-daries-de-handel-a-la-basilica-de-la-merce/

Concert celebrat el dia 17 de novembre de 2012 a les set de la tarda, al Centre Cultural del Poblenou.

Seguint amb la gira de concerts de lied català en commemoració de les efemèrides d'Alió (150è aniversari), Toldrà (50è aniversari) i Mompou (25è aniversari), que en Jordi Tomás i jo hem estat fent aquest any 2012 a diverses sales de Barcelona i comarques, dissabte passat vàrem presentar el programa al Centre Moral i Cultural del Poblenou, d'on en Jordi n'és el cap d'estudis de l'escola de música. Vàrem interpretar, també, com a primera estrena, el cicle Tres cançons sobre poemes de Manent, Bech i López-Picó, escrites per ell.

Quin repte més bonic donar vida a les delicades cançons d'en Jordi, ben acompanyades per les de Toldrà, Alió i Mompou, i haver-les donat a conèixer davant d'un públic tan nombrós i acollidor, que va aplaudir amb força tot el concert. Vàrem concloure la vetllada amb dos bisos.

Creiem que el de dissabte va ser el concert de més èxit de tota la nostra gira. Va ser una vetllada plena d'emoció i d'eufòrica resposta per part d'assistents exquisits: amics, socis de l'entitat, familiars, músics, artistes, joves estudiants, professors de música, cantants, actors, periodistes, crítics, intel·lectuals i gent del barri varen acompanyar amb gran atenció la nostra interpretació, i en acabar ho vàrem celebrar tots amb una copa de cava.

Per la propera temporada tenim previst presentar un programa amb altres cançons de Toldrà, diferents de les que hem interpretat les dues darreres temporades, i reemprendre el lied germànic, amb un programa que inclourà lieder de Wolf, R. Strauss i Webern.

Concert de Lied català, celebrat el dia 15 de novembre de 2012 a les vuit del vespre, a l'Auditori del Conservatori Professional de Música d'Igualada.

Amb obres de: Alió, Toldrà, Mompou i Granados.

150è aniversari de Francesc Alió, 50è aniversari d'Eduard Toldrà i 25è aniversari de Frederic Mompou.

Olga Miracle, soprano
Jordi Tomàs, piano

Notícia: Núria Brugués. Ràdio Sabadell 94.6.

Els actes commemoratius de la Diada de l'Onze de Setembre es tanquen oficialment a Sabadell aquest dissabte dia 15 de setembre a les 21h al Teatre Municipal La Faràndula, amb l'obra El Timbaler del Bruc.

Protagonitzen l'obra: Olga Miracle (soprano), Josep Lluís Blanch (tenor), Joan Garcia-Gomà (baríton). L'espectacle està organitzat per l'entitat OFEMSÒ i compta amb la participació d'Òmnium Cultural, Joventut de La Faràndula, el grup sardanista Mirant el Cel, l'Esbart Sabadell Dansaire, Sabadell Sardanista i l'Orfeó de Sabadell. La direcció musical de l'espectacle és a càrrec de Josep Olivella i la direcció escènica a càrrec de Toni Font i Jordi Voltas.

El Timbaler del Bruc és una obra del gènere Teatre Líric català, estrenada l'any 1964 a Barcelona, amb música del mestre Agusti Cohí i Grau i llibret de Pere Gili.

32a edició del Cicle Els orgues de Catalunya

Concert a El Pla de Santa Maria amb l'orgue belga Gheude de 1876.

Trio Sekrets:
Olga Miracle, soprano
Joan Codina, flauta travessera
Hèctor París, orgue

Enregistrament de les 9 àries alemanyes de Händel.

Olga Miracle, soprano
Joan Codina, flauta travessera
Hèctor París, orgue

Si esteu interessats a adquirir el disc (10 € + despeses d'enviament), podeu escriure a:

contacte@olgamiracle.com

i us el farem arribar!

Concert celebrat a l'església de Sant Bartomeu de La Sénia, el 21 de juliol de 2012.

Olga Miracle, soprano
Joan Codina, flauta travessera
Hèctor París, orgue

Concert de lied català a l'Auditori de La Granadella, 15 de juliol de 2012 a les vuit del vespre.

Olga Miracle, soprano
Jordi Tomàs, piano

Ahir vàrem oferir un concert de Lied català, en commemoració dels aniversaris d'Alió, Toldrà i Mompou a La Granadella, el poble de la meva àvia, o com diuen allí, de la meva padrina. La Granadella és un preciós poble de Les Garrigues envoltat d'oliveres. Des de fa poc, gaudeix d'un fabulós auditori amb una acústica excel·lent, que es va omplir de públic entusiasta i receptiu per les músiques dels nostres compositors i les poesies de Verdaguer, Mestres, Sagarra, Carner... Granadella! Gràcies per aquest emotiu retorn.

Concert al MEAM - Palau Gomis. 14 de juliol de 2012.

Olga Miracle, soprano
Francesc Teixidó, piano

Concert a l'església de Sant Raimon de Penyafort, el 9 de juliol de 2012.

Concert a la Sala Vivit. 16 i 30 de juny de 2012.

Olga Miracle, soprano
Jordi Tomàs, piano

Coral Impromptu
director: Ramon Vilar

Coral dels Enginyers Industrials de Catalunya
Coral del Col·legi d'Advocats de Barcelona
Orquestra Ars Medica del Col·legi de Metges de Barcelona

Directors:
Jordi Marín
Quim Manyós
Joan Cantarell 


Solistes:
Olga Miracle, soprano
Queralt Sales, contralt
Ignasi Marquès, tenor
Organista:
Marc Garcia







Cliqueu: PROGRAMA del concert

El dissabte 9 de juny de 2012 s'ha dedicat un recital a la cançó catalana de concert. Enguany se celebra el 50è aniversari de la mort d'Eduard Toldrà i el 150è aniversari del naixement de Francesc Alió. L'actuació ha estat fortament aplaudida per un públic majoritàriament estranger.

Fer conèixer la música culta catalana a un públic divers, sempre és un plaer. Esperem que aquestes persones s'enduguin a llurs països d'origen, un millor coneixement de la música que fou escrita en el marc dels moviments culturals tan significatius a casa nostra: la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme.

A la primera part s'han interpretat les cançons d'Eduard Toldrà sobre poemes de Josep Carner, i a la segona part una selecció de cançons de Francesc Alió i l'extraordinària Elegia Eterna d'Enric Granados.

Vegeu el pograma detallat:
http://www.olgamiracle.com/programes/Concert-de-lied-catala-ID-220


La soprano Olga Miracle i el pianista Jordi Tomàs formen des de 1999 un duet de música de cambra especialitzat en interpretar lied i molt especialment l'obra per a cant i piano d'autors catalans, des de finals del segle XIX als nostres dies. El seu repertori habitual són els grans cicles dels autors germànics (Schubert, Schumann -Frauenliebe und -leben-, Mahler -Kindretotenlieder-, Wolf, Strauss) i els compositors catalans (Alió, Altissent, Massana, Pahissa, Granados, Morera, Toldrà, Mompou...).

Han actuat a nombroses sales de concert arreu d'Europa, i entre altres concerts recents cal destacar els oferts: a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, a la Sala de la Muralla de València, a Prada de Conflent -en homenatge a Enric Morera- i a Brussel·les -en homenatge al poeta Josep Carner-. Darrerament han fet recerca sobre l'obra per a cant i piano del compositor Richard Wagner, traduïda al català pel poeta modernista Joaquim Pena a principi del segle XX; amb aquest treball, han donat a conèixer la versió catalana inèdita dels Wesendonck Lieder de Wagner arreu del país.

El seu darrer treball discogràfic és el CD Alió, Morera, Toldrà, de la Renaixença al Noucentisme.
Enllaç:
http://www.olgamiracle.com/discografia/Alio-Morera-Toldra-de-la-Renaixenca-al-Noucentisme

L'òpera Dido & Eneas, de Henry Purcell, s'ha estrentat avui, dia 5 de juny de 2012, en versió concert traduïda al català, a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona.


L'acte ha estat organitzat per les Aules d'Extensió Universitària per a gent gran de Barcelona.



Dido: Marisa Roca (mezzo)
Eneas: Daniel Morales (baríton)
Belinda: Olga Miracle (soprano)
Fetillera: Laura Vila (mezzo)

Cor AUGG (Cor de les Aules d'Extensió Universitària)
Conjunt orquestral d'instruments històrics

Director: Víctor Frigola

Concert de cançons sefardites a càrrec de:

Olga Miracle, soprano
Pere Olivé, percussions històriques 

Dia 12 de maig de 2012 al MEAM, Museu Europeu d'Art Modern - Palau Gomis. Barcelona.





Olga Miracle cantant la cançó sefardita Durme, durme, acompanyant-se amb cròtals.
Amb un vestit diferent a la primera i segona part del concert.




Pere Olivé amb pandereta històrica i tamborí de cordes.

El dissabte dia 5 de maig de 2012 es va celebrar l'acte de cloenda de l'Any de la Paraula Viva. El 2011 ha estat el centenari de la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'acte de cloenda va consistir en una exhaustiva entrega de premis relacionats amb la llengua i literatura catalanes i occitanes, i altres aspectes rellevants de la nostra cultura. També es van visualitzar documents audiovisuals i es va gaudir d'interpretacions musicals.

Personalitats del món cultural, lingüistes, guardonats i públic assistent, varen omplir la sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana.

Resum del programa d'activitats:

-Lliurament de premis del concurs Haikualaula i del concurs Llenguadrac.
-Interpretació de la soprano Olga Miracle.
-Lliurament del premi Robèrt Lafont.
-Lliurament dels premis Pompeu Fabra.
-Actuació de l'Orfeó Català.

La meva actuació va ser amb la interpretació de la cançó occitana Se canta, que vaig cantar a capella i que es va dedicar a la figura d'Enric Garriga Trullols, que fa poc ens va deixar.

(Veure en aquest mateix blog: Enric Garriga Trullols, comiat al President del CAOC i l'IPECC:  http://www.olgamiracle.com/blog/Enric-Garriga-Trullols).

Proper concert:
Dissabte 12 de maig de 2012, a les sis de la tarda.

Lloc: MEAM - Museu Europeu d'Art Modern. 
C/Barra de Ferro, 5. Barcelona.

PROGRAMA:
Recorregut per dotze cançons sefardites.

Amb veu i percussions, altres efectes sonors i explicacions, tot seguint els criteris dels estudis etnomusicològics i d'interpretació de música històrica, ens endinsarem en el món fascinant d'aquestes ancestrals cançons.

Pere Olivé, percussions històriques
Olga Miracle, soprano

El dia 10 de març de 2012, s'han interpretat els Wesendonck Lieder de Wagner al MEAM- Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona.

Olga Miracle, soprano
Francesc Teixidó, piano

El 26 de febrer de 2012, després del concert a l'Ateneu barcelonès (dedicat a la música medieval, amb el títol: Cants de trobadors i pelegrins), una jove, Melanie Gómez, es va acostar a mi per fer-me una entrevista per al seu treball de màster de la Universitat de Barcelona:

1.-Com vàreu decidir el Daniel Buxeda i tu treballar junts? Havíeu treballat abans?

En Daniel i jo ens coneixem des de fa un any i escaig. Ens vàrem conèixer a través d'un altre músic i amic comú, en Pere Olivé (especialista en percussió històrica). Tinc un grup de música medieval que es diu Stella Splendens des de 2006 (el nom prové d'una de les cançons del Llibre Vermell de Montserrat), amb cinc membres (cant, llaüt, viola de roda, flauta i percussió): en Pere i jo hi formem part, i hem actuat en cicles de concerts de música antiga aquí i fora durant els darrers anys: a França en diverses ocasions, i a festivals locals de renom com Els Castells Culturals de Catalunya, Torroella de Montgrí, Trobadories d'en Guillem de Berguedà, i altres...

En Pere coneixia en Daniel de l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), i com que l'organetto és un instrument peculiar i en Daniel un medievalista apassionat, ens vàrem trobar a través d'aquest amic i col.lega comú, per tal d'unir esforços i portar a terme algun projecte conjuntament. Aquest darrer any ens hem anat reunint amb en Pere i en Daniel i dos músics més, força sovint, per assajar i treballar música, sobretot de l'Ars Nova: mirar facsímils, parlar d'història medieval, interpretar i intercanviar coneixements... Més tard en Daniel i jo vàrem formar un duet a part per a concerts de petit format, com el que has escoltat avui a l'Ateneu. Aquesta proposta l'hem interpretada abans d'avui, a d'altres llocs. El primer concert com a duet, el vàrem fer a l'ermita romànica de Gallifa, un lloc privilegiat envoltat de natura i misticisme medieval.

2.-Com escolliu les cançons que interpretareu a un concert?

La selecció l'hem feta del repertori més habitual, o si més no, el que s'ha arribat a investigar més i a transcriure més, per part dels musicòlegs. Les Cantigues de la Cort d'Alfons X varen ser extensament investigades pel gran musicòleg català de les primeres dècades del s. XX, Higini Anglès, i n'hem seleccionat algunes (n'hi ha 400), entre tots dos. Del Llibre Vermell vàrem seleccionar les que ens semblen més significatives i melòdicament i rítimicament més interessants, i de l'extens repertori trobadoresc, vaig triar jo la de la Comtessa de Dia, que és una de les meves preferides, i en Daniel em va donar a conèxier Reis Gloriós. 

3.-Us haveu trobat amb problemes compositius a l'hora d'interpretar les cançons del diumenge? És a dir, si hi ha vàries versions de la música, si hi ha fragments que no estan musicats i aleshores ho heu de reconstruir...

La interpretació requereix coneixements musicològics, transcripció, decidir 'ambigüitats', assajar molt, conèixer l'afinació de l'època: el temperament pitagòric... ens podem trobar amb versions diferents fetes per musicòlegs-transcriptors diferents d'un mateix original, amb algun ritme o gir melòdic diferent, i sí, aleshores s'ha de triar. Utilitzem com a base el facsímil, és a dir el document original.

4.-Heu elegit vosaltres els instruments o estaven descrits al chansoniers? Ho pregunto pel treball que es fa per elegir instrumentació, fins a quin punt heu pogut basar-vos en els instruments dels chansoniers i fins a quin punt no. 

La instrumentació (i moltes altres indicacions) no s'escrivien a les partitures medievals. Gairebé fins al barroc (amb excepcions) no trobem aquest tipus d'indicacions. L'organetto és un instrument que trobem en la iconografia i l'opció de veu-organetto que hem escollit és una combinació que segurament era corrent; també hi ha molta iconografia de figures femenines tocant percussions de mà (panderos, panderetes) com les que tocava jo, i probablement les mateixes intèrprets cantaven (i ballaven).

Vàrem fer principalment música monòdica (les cantigues, les cançons de trobadors, etc), és a dir que sovint només tenim una melodia a la partitura, i l'acompanyament que toca en Daniel és 'especulatiu', basat, però, en la polifonia de l'època. Hi ha obres medievals que sí són polifòniques i que estan escrites a vàries veus, però aquest repertori no el vàrem fer majoritàriament en el concert, només en vam fer una mostra amb una peça de Francesco Landini (trecento italià).

Sobre la part cantada, tampoc podem saber del cert com ho feien llavors, però les melodies que vaig cantar segur que s'acosten molt a com sonaven, perquè la notació és prou explícita. També m'he documentat per la pronúncia del provençal (occità) medieval, el català medieval, el llatí, el galaico-portuguès, etc per ser fidedigna a la prosòdia, és a dir a l'entonació i sonoritat pròpia de cada llengua. 

5.-Feu més concerts a Barcelona? (passaré als meus companys un programa d'actuacions).

T'informaré. T'he posat a la meva llista de correu i aniràs rebent informacions. Al meu web: www.olgamiracle.com, sempre hi ha una agenda i informació actualitzada.

El 5 de març de 2012, s'ha fet un homenatge a la reconeguda científica Lynn Margulis, que ens va deixar el proppassat 22 de novembre de 2011. Aquest acte s'ha celebrat a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.

Hi han participat dones del mon científic -només dones- que la varen conèixer personalment, i han explicat la seva relació amb l'emèrita biòloga de forma testimonial, juntament amb interessants apunts científics sobre les teories que Lynn Margulis ha aportat al coneixement de la biologia moderna i l'origen de la vida.

També vaig conèixer la Lynn i hi vaig tenir lligams estrets; i he col.laborat en l'acte amb la interpretació de dues cançons sefardites i el Cant dels ocells.

Olga Miracle, soprano i percussions històriques
Daniel Buxeda, organetto i recerca musicològica

Concert realitzat el dia 4 de febrer de 2012 al Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona.

"Després d'haver inaugurat el cicle musical dels dissabtes al MEAM l'octubre passat, amb una proposta de música medieval, vaig tornar a cantar al museu del preciós Palau Gomis del barri Gòtic de Barcelona. Aquest cop, amb la Noemí M. Agell vàrem interpretar obres del nostre repertori de música del segle XVII, que des de 1999 interpretem plegades, amb una part de música italiana i una altra de música hispànica. El concert va ser molt bonic i ple d'emocions. El recordarem."

Tal com es veu en la fotografia, la grandiloqüent caterdral s'ha omplert de públic, un dia de fred pirinenc en ple mes de gener. El concert, amb obres de Bach, Haendel, Liszt, Wolf i Donizetti, realitzat en motiu de les festes de Sant Sebastià, ha estat elegant i impecable.




Portalada romànica de la Catedral. La Seu d'Urgell 21-01-2012.




Veure més informació sobre el Trio Sekrets:

Trio Sekrets-repertori

Trio Sekrets-fotografies

Diumenge 15 de gener es va estrenar Evocació, ressons de l'Olimp. Ha estat un treball en equip, amb l'aportació conjunta d'artistes i entesos en els estudis clàssics.

Es va donar vida a unes músiques que després de dos mil·lenis, han esdevingut immortals. Potser l'Olimp encara ressona i Zeus, Apol.lo i Demèter ens han sentit des del més enllà, tot dient a les Muses que segueixin inspirant el nostre camí artístic. I Dionís, agraït, seguirà aportant-nos alegria i disbauxa per poder gaudir, nosaltres -indefensos mortals- del nostre temps que com bé diu l'Epitafi de Sícil (una de les més belles i antigues melodies que es conserven de l'Antiguitat): s'apressa vers la fi.
(O.M.)

(Fotografia de Ramon Torné).

Jo, la pedra, sóc una imatge: aquí em va fer Sícil,

signe durador d'immortal record.

Mentre visquis, resplendeix.

No t'afligeixis gens per res.

És cosa breu, la vida.

El temps s'apressa vers la fi.

Sícil d'Euterpe...

... viu.

(Epitafi de Sícil, circa 100 a. C. Traducció del grec: Ramon Torné).


Evocació, ressons de l'Olimp (de M. Isabel Panosa)
s'ha estrenat al Teatre Can Rajoler de Parets del Vallès.
Projecte Arqueoescena. Una producció de Viatgers en el temps, associació cultural dedicada a la recerca arqueològica i a la seva manifestació en les arts escèniques.

Fitxa artística de l'espectacle:

Ballarines: Eulàlia Bergadà, Lorena Nogal, Bea Torralvo (amb la col·laboració d'Òscar Pérez)
Interpretació musical amb Vox Feminae: Pepe Luna, Olga Miracle, Mauricio Molina
Coreografia i direcció: Toni Gómez
Selecció i adaptació de textos, imatges i disseny: M. Isabel Panosa
Traducció del grec i assessorament literari: Ramon Torné
Disseny de vestuari: Isabel Llobera
Confecció de vestuari: Maribel Selma
Disseny de llums: Víctor Manuel Peralta
Guió, recerca i realització: M. Isabel Panosa

Veure més informació a l'article anterior d'aquest mateix blog.

Diumenge 15 de gener de 2012, a les 19h.
Teatre Can Rajoler. Parets del Vallès.

Evocació, ressons de l'Olimp proposa una aproximació a uns continguts mitològics de l'antiga Grècia per ser observats des de la visió contemporània. La línia narrativa de l'obra combina la introspecció en el mite amb la interpretació del codi gestual que es desprèn de l'estudi iconogràfic de les obres d'art gregues i amb el pensament que ens transmeten els textos literaris. El fons sonor el proporcionen unes músiques que, després de dos mil·lenis d'història, ens enllacen avui amb el bressol cultural hel·lènic.

Ballarines: Eulàlia Bergadà, Lorena Nogal, Bea Torralvo (amb la col·laboració d'Òscar Pérez)
Interpretació musical amb Vox Feminae: Pepe Luna, Olga Miracle, Mauricio Molina
Coreografia i direcció: Toni Gómez
Selecció i adaptació de textos, imatges i disseny: M. Isabel Panosa
Traducció del grec i assessorament literari: Ramon Torné
Disseny de vestuari: Isabel Llobera
Confecció de vestuari: Maribel Selma
Disseny de llums: Víctor Manuel Peralta
Guió, recerca i realització: M. Isabel Panosa

Projecte Arqueoescena.
Una producció de Viatgers en el temps, entitat dedicada a la recerca arqueològica. 

Feu clic aquí per obrir el programa (pdf)

Seguidament, la Missa del Gall ha estat il·lustrada amb moltes obres musicals, afegint-se a l'elenc de músics, el pianista Josep Buforn. S'han interpretat: 
Cants de missa
Obres del gran repertori clàssic:
Al.leluia, (Exsultate Jubilate), Mozart
Süsser Blumen Ambraflocken, Haendel 
Nadales

Després d'haver-te seguit per terres occitanes i catalanes, tot cantant les nostres cançons arreu del territori, agraeixo moltíssim la teva incansable tasca i tot el que m'has ensenyat. Olga.

Acte de comiat a Enric Garriga Trullols
Cofundador i president de les entitats IPECC i CAOC
Barcelona, 19 de novembre de 2011

Sota la presidència de la seva viuda Núria Bayó i amb l'assistència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Directora General de Política Lingüística de la Generalitat, el Director General de Política Lingüística dera Val d'Aran, l'exvicepresident de la Generalitat, i de familiars, socis i simpatitzants de l'IPECC i del CAOC, intel·lectuals catalans i occitans i d'altres personalitats i amics.

Exèquies amb els oficiants: Mn. Josep Cardús i Grau, rector de Marata i Corró d'Amunt, vicepresident del CAOC; Mn. Jòrdi Passerat, catedràtic d'occità a Tolosa de Llenguadoc, Majoral del Felibrige.
Lectures: Jacme Taupiac, gramàtic i escriptor occità, membre de l'Institut d'Estudis Occitans; Maria Dolors Làzaro i Palau, vicepresidenta del CAOC;
Xavier Tudela, secretari de l'IPECC.

Música:
Olga Miracle, soprano
Joan Codina i Jordi Armengol, músics

Se canta, trad. occitana
Deixeu que plori (Lascia ch'io pianga), G. F. Haendel
El cant dels ocells, trad. catalana

Cants de Missa:
Mireia Latorre, soprano
Membres de l'Orfeó Laudate

L'acte es va cloure amb el cant dels Segadors.

LLIURAMENT DELS XXIII PREMIS BATISTA I ROCA

El divendres, dia 11, a les 6 de la tarda, es féu l'acte de lliurament de premis a l'emblemàtic Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, que es va omplir en la seva totalitat. L'acte era presidit per l'Im. Sr. Jaume Ciurana, tinent d'alcalde i vicepresident de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, l'Il. Sr. Joan Guitart, exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que representava el president de l'IPECC, Sr. Enric Garriga Trullols, el Sr. Vicenç Villatoro, escriptor i director de l'Institut Ramon Llull i el Sr. Xavier Tudela, secretari de l'IPECC, que conduí l'acte.

Hi hagué els parlaments dels Srs. Ciurana i Guitart i una dissertació del Sr. Vicenç Villatoro. Les plaques de reconeixement del premi foren lliurades als guardonats per l'Im. Sr. Jaume Ciurana i per l'Il. Sr. Joan Guitart.

Clogué l'acte la reconeguda soprano Olga Miracle, que oferí gentilment, amb una gran qualitat interpretativa, una emotiva actuació, acompanyada del músic Joan Codina, amb el repertori següent: CANÇONS DE TROBADORS I TROBAIRITZ: Tant m'abelis, Berenguer de Palou; A chantar, Comtessa de Dia i les CANÇONS TRADICIONALS CATALANES: L'hostal de la Peira, El testament d'Amèlia, La ploma de perdiu. Fou una actuació molt aplaudida.

(Text extret de la Memòria publicada per l'Ipecc- Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana- del Lliurament dels XXIII Premis Batista i Roca. 2011).

RELACIÓ DE GUARDONATS:
John Dagenais (Califòrnia, EUA)
Joan Dorandeu París (França)
Stephan Koppelberg Bonn (Alemanya)
Pasqual Mellai, l'Alguer (Sardenya, estat italià)
Charles Merrill (EUA)
Patricia Petherbridge (Califòrnia, EUA)
Patrizio Rigobon (Veneto, Estat italià)
Anna Sawicka (Polònia)
Tomàs Soler Pereyra (Madrid)
Marià Suana (Suïssa)

Daniel Buxeda i Olga Miracle.

El dia 15 les centenàries pedres de la cabana varen sentir obres del Renaixement interpretades pel llaütista Xavier Domínguez, i el diumenge 16, en Joan Codina i jo mateixa vàrem interpretar cançons del nostre repertori de música tradicional, arranjades amb combinacions de diferents flautes, cant i percussió.

El públic assistent era conduït en un taxi-llançadora des del poble al paratge on es troba la cabana. Després de sentir la música en un ambient tan íntim i campestre, públic i intèrprets sortíem a contemplar els camps de color de terra tardorenca, amb una copa a les mans i el tast del vi als llavis.


Joan Codina i Olga Miracle

Entrevista a Olga Miracle en el programa Prisma a càrrec de Jordi Salat.
Música i músics catalans. El lied català i el noucentisme.