Els dies 28 i 29 de desembre de 2012 s'ha dut a terme l'enregistrament del proper disc del projecte Espais Sonors, a la seu de la Fundació Tekhnikós de Verdú (Lleida), sota la direcció de Manuel de Sanz, i a càrrec del duet:
La Veu de Syrinx
Olga Miracle i Joan Codina
La veu de Syrinx és un projecte musical que desplega el so de la veu i de la flauta (que de manera tan simbòlica uneix el mite de la Flauta de Pan*) en un duet format per Olga Miracle (soprano) i Joan Codina (flautes). Un duet de música de cambra que explora noves sonoritats a partir d'aquesta combinació tímbrica tan poc usual però que també eixampla horitzons i aprofita la ductilitat dels seus components tot incorporant altres instruments (percussions, instruments de tecla, sac de gemecs, veus...) per oferir un ampli ventall d'estils musicals.
*La llegenda
Diu la mitologia grega que Syrinx era una bella nàiade, filla del riu Ladó, que tenia una veu preciosa que encisava tots els qui la sentien cantar. El do i les qualitats de la seva veu es devien a la seva virginitat. Pan, en canvi, era un semidéu d'aspecte desagradable. La llegenda conta que era tan lleig que fins i tot la seva mare en veure'l tot just néixer va marxar presa del pànic, paraula que derivaria de «Pan» en referència a l'espant que el semidéu provocava.
Un dia, quan Pan baixava del mont Liceu, es va trobar Syrinx i es va enamorar perdudament de la bellesa de la nàiade i dels seus cants encisadors. Pan es posà a perseguir-la i Syrinx intentà fugir de la seva lletjor i salvaguardar la virginitat. Acorralada i sense escapatòria, se suïcidà llançant-se al riu Ladó. Les seves germanes nimfes, commogudes, la convertiren en canyar, que a la vora del riu el vent bressolava i feia sonar recordant la seva bonica veu.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes i sentir la dolçor del record de la veu de Syrinx produïda pel so del vent. Va ser així com Pan va agafar les canyes i en va fer un nou instrument: la flauta de Pan, també coneguda com a siringa, nom en record a la seva enamorada Syrinx. I quan Pan tocava aquest instrument podia escoltar la veu de Syrinx, i calmava així l'ànsia i la pena que li causava la pèrdua del seu objecte de desig.
